Legítims "polvets" màgics

Fa cosa de 2 anys, fent el xafarder pel mercat municipal de Pátzcuro, em va cridar l'atenció un producte. Era un saquet que dins hi duïa un polsim que tenia la qualitat de, un cop cremat i dita una pregaria, atreure cap a tu la persona estimada.

Vaig tenir-los a la mà mentre rumiava si comprar-los o no però finalment, potser per vergonaya o potser perquè en aquell moment no em feien falta, me'n vaig desdir. Tot i això, em vaig quedar amb ganes de comprar-los.

Passat un temps els "polvets" màgics van sortir en una conversació i em van explicar que d'aquest tipus de coses de "brujería" (així mateix m'ho van dir) en venien al mercat de Sonora, Mèxic DF.

Aquest cop em va donar un rampell i em vaig dir "demà cap al mercat de Sonora que hi falta gent", no podia estar més equivocat.

Anant per la circumvalació el trànsit estava molt dens i a vora i vora de la carretera estava a petar de llocs de venta ambulant molt concorreguts. Em sembla que era el tercer cop que passava pel barri de Tepito però mai l'havia vist tant a sobreeixir.

Tot plegat em vaig començar a desesperar i a plantejar-me de girar cua però quan estava a punt de tirar la tovallola vaig veure en la llunyania el rètol del mercat, per fí.


















Un cop allí, trobar els "polvets" va ser força fàcil. Tot i que un cop ets dins el mercat sembla un laberint, ràpidament t'adones que, com a tot arreu, està distribuït per gremis.

Hi tenim el sector de les bestioles, fruites i verdures, galindaines, disfresses... així que només cal que t'hi perdis fins que arriba un moment en que els botiguers se t'ofereixen a llegir-te la mà o a tirar-te el tarot, llavors saps que has entrat a la zona de la... "brujería".

Aquí hi podreu trobar tot tipus de remeis màgics i artefactes per la bruixeria com veles, amulets, beuratges, crucifixos, productes per a la neteja espiritual, figures de la "Santa Muerte"...














I de "polvets"? De "polvets" n'hi ha a piles, per triar i remenar. Com mai se sap, en vaig comprar per a tots els propòsits.

Entre d'altres, els "Tripas del diablo" per aborrir el vici de l'alcohol, per si en un moment donat et tires a la beguda. El "Tapabocas" per si de cas hi ha algú que diu pestes de tu i li vols parar els peus (la boca de fet). "Del odio", en cas que interessi provocar mal karma entre dues persones, aquests ja són més de mal rotllo.

Òbviament, no podia ser d'una altra manera, la major part dels "polvos" estan dedicats a les qüestions amoroses. Els "Con nadie más podrás" et serviran en cas que sospitis que la teva parella et vol posar les banyes. Però si resulta que ja fas tard els "Te odiará tu amante" t'aniran millor.

Dins aquest grup de "polvos" amorosos hi tenim una gran gama dels dedicats a avivar la flama sexual, amb feromones incloses. Penseu que són tan famosos que fins hi tot n'hi ha que duen les instruccions en anglès. Entre tots aquests també hi vaig trobar els que havia vist a Pàtzcuaro, per atreure la persona estimada, els "Ven a mi".














No sé que tal funcionin, encara no n'he probat cap, però quelcom que val "de a 2 pesos" el sac petit i "de a 10 pesos" el gran no m'acaba d'inspirar gaire confiança. Suposo que el que compta és la part de fe que hi posis, si m'animo ja ús ho contaré.

Quiero que me quieras

Aquest passat Nadal vaig anar a veure la pel·lícula "Rudo y Cursi".

El Rudo (Diego Luna) i el Cursi (Gael García) són dos germans que juguen al futbol de posem-hi tercera regional i treballen collint platans en un poblet del Mèxic profund.

Aquests germans d'un dia per l'altre passaran a ser futbolistes professionals a la ciutat de Mèxic on hi viuran aventures i desventures.

Aventures perquè ambdós ténen la virtud de jugar bé al futbol. I desventures perquè també ténen defectes. Per una banda al Rudo li agrada molt apostar en el joc però n'és un negat i per l'altra el Cursi vol ser cantant però digue'm que no afina massa.

I fins aquí us explico perquè és fins on volia arribar, el Cursi vol ser cantant.

Resulta que hi ha una cançó a la pel·lícula que després d'un mes d'haver-la escoltat no me la puc treure del cap, a més no paro de cantar-la i no només a la dutxa. Començo a estar preocupat.

Es tracta de la versió norteña de tot un clàssic del pop. Aquí en teniu la versió "cantada" pel Cursi (aneu amb comte no se us enganxi com a mi).




Per si de cas no l'heu reconeguda aquí us va l'original.



Quan vaig sentir la versió "cursi" em sonava però no hi havia manera que em sortís el títol de l'original fins que al final de la peli durant els crèdits en vaig sentir una altra versió, aquest cop en anglès. Llavors hi vaig caure, era efectivament l'"I want you to love me" dels Cheap Trick.

Què, us ha agradat el "Quiero que me quieras"? Tot i que potser a rel de la cançò no us engresqueu a veure la pel·lícula jo us la recomano 100%, de debó que em va encantar.

Escrita i dirigida per Carlos Cuarón, el mateix que escrigué "Y tu mamà también", la peli és una comedia àcida tirant a amarga que reflexiona sobre els tombs atzarosos que fa la vida. Com hi diu al póster promocional "la vida és un volado"*.


*a Mèxic "un volado" és l'expressió que fa referència a jugár-se-la a cara o creu.

Espartaco's

Tot sovint amb la meua companya E mantenim una conversació que va més o menys així:

E - Saps què estic pensamt?

A - Mmm... no.

E - T'imagines que muntem un changarrito de tacos?

A - No.

E - Quin nom li podriem posar?

A - No sé.

E - Fem un brainstorming?

A - Órales.

Dit aixó comencen a fluir posibles noms per una taqueria imaginaria. Normalment els noms que se'ns acudeixen els podem agrupar en dos grups. El primer d'ells, com que som força cinèfils, són taqueries amb noms de pel·lícula. N'hi ha per a tots els públics, aquí uns exemples:

Per als fans de Kubrick i les pelis de gladiadors tindriem la taqueria "Espartaco". Si resulta que ets més d'Almodovar llavors "Tacones Lejanos". Però si t'agrada més en De Palma i les pelis de gangsters no pateixis que també hi ha una taquería per a tu, "Los Intacobles (de Elliot Ness)".

El segon grup de noms que se'ns acudeix està inspirat en els culebróns. Tractant-se de tacos, un producte 100% mexicà, el culebrón és un tema que no podiem evitar.

Ens surt algun nom inspirat en amors d'aquests que fan mal, tipus "Taquería un chingo". I si son amors que fan mal sol ser perquè hi ha banyes de per mig, llavors tindriem la taqueria "Tacostaste con mi vieja". Taqueria que com segurament tindria molt d'èxit hauria de tenir una fil·lial que es diria "Tacostaste con mi güey". Estava clar oi?

Òbviament en totes aquestes taqueries existiria la possibilitat d'emportar-se els tacos a casa, és a dir, "to taco away". O fins i tot es podria oferir servei a domicil·li prèvia comanda telefònica, "teletaco".

De vegades se'ns acudeixen noms que ens fan tanta gràcia que de veritat ens engrescariem a obrir una taqueria només pel gust de posar-li aquell nom. Fins i tot comencem a fer plans més seriosament del tipus, "i si juntem els nostres estalvis?" o millor "i si demanessim un crèdit?".

Fa uns dies, voltant pel centre històric del DF, mentre planejavem obrir la següent taqueria imaginaria ens en vam trobar una que duia un d'aquells noms sorgits d'alguna sessió de brainstorming taquero.














La taqueria en qüestió l'havien tancada o si més no feia temps que no l'obrien. Ens vam desinflar, tots els plans en orris.

Potser els noms que se'ns acudeixen no són tan bons com ens pensàvem? O és que als mexicans no els agraden les pelis de gladiadors? Se us acudeixen d'altres noms millors per a taqueries? apa, digueu, digueu.

Sudar la cruda

Nadal és arreu època de grans tiberis acompanyats d'ingestes indecents d'alcohol i a Mèxic no podien ser menys.

Vegeu si és així que l'època que va del 12 de Desembre (dia de la Verge de Guadalupe) fins al 6 de Gener (dia de Reis) se l'anomena la "Maratón Guadalupe - Reyes".

I no se l'anomena marató perquè te la passis corrent vint-i-tants dies, que és el que tardaría jo en fer 40 kilòmetres, sinó perquè te la passes menjant (tragando) i bebent (chupando) en sessions maratonianes.

El millor que es pot fer per superar aquesta marató es moderar-se però caure en la temptació de l'excés és massa fàcil i és per això que a l'Anònim de l'aixeta de piu li agrada prevenir prenent algun protector estomacal (Pepto o Almax per als versats en farmacologia).

Tot i les precaucions però sempre hi ha alguna nit en que després d'un bon tiberi la moderació se t'oblida i el protector estomacal se t'acaba i d'aquí cap allà de "antro" en "antro" i de copa en copa és molt fàcil caure en la temuda "cruda". És a dir, acabar amb una ressaca com d'aquí a demà i quedar el·liminat de la marató.

Però inclús en aquests casos hi ha una solució d'emergencia, menjar més i més picant. Òbviament essent una solució d'emergencia és un procediment força agressiu així que si teniu l'estòmac delicat millor deixeu-ho còrrer.

Per dur a terme el procediment d'emergencia cal acudir a la taquería "all night open" més propera, un clàssic de clàssics és el Borrego Viudo d'avinguda Revolució.

Allí, en època nadalenca, els "meseros" disfressats de "reno Rodolfo" et proporcionaran uns tacos amb més salsa que carn que de tan picants que són et faran literalment "sudar la cruda".














Però ¿i si el procediment d'emergencia fallés? Doncs llavors només podriem encomanar-nos a Déu i la Verge i és probablement per això que algún capellà amb vista va obrir a tocar del Borrego Viudo la seua parròquia.














A l'anunci es llegeix "Santuario de la fe, pare de sufrir".


Disculpeu la qualitat de les fotografies però la càmera no dona més de sí.