skip to main |
skip to sidebar
Aquesta setmana ha estat força intensa (massa) al punt que no he pogut ni atendre el bloc.
Afortunadament ja és diumenge i finalment tot el treball fet ha donat el seu fruit.
Ahir estava exhaust però avui ja estic mig recuperat així que he aprofitat per donar una ullada a les estadístiques per veure com anàven les visites...
Per aquí tot bé també :-)
Fa no res us vaig parlar dels topes, aquells geps que envaeixen els carrers del DF i que poden arribar a ser molt emprenyadors.
En acabat d'escriure aquell post me'n vaig recordar, jo diria que per influència d'en Berenguer que últimament ens té acostumats a parlar de la seua canalla, d'un joc que te a veure amb el tope i que està relacionat amb els infants.
Es tracta de quelcom molt simple que està estretament lligat a la psicologia infantil i que he vist a Mèxic com força pares ho practicaven amb els seus "chamaquitos".
Passo a explicar-vos de que es tracta.
Es comença agafant la criatura en braços (si no teniu fills sempre hi ha família o en podeu agafar un a l'atzar :-), el poses de cara cap a tu i procures captar la seua atenció.
Un cop la criatura està per tu fas el següent, apropes el teu front "perillosament" cap al seu fent-li creure que us la pegareu ben forta (si poses cara de por millor que millor).
Just abans de pegar-te la patacada poses el fre i llavors, mentre dius la paraula "tooope" (aquí està el nostre amic geperut), tornes a fer el teu front cap enrere lentament tot mirant-li fixament als ulls com preguntat, “¿què ha passat?”.
Repeteixes la mateixa jugada varies vegades.
Veuràs que al començament la criatura té por, pensa que es farà mal. Però (i aquí es on entra el component psicològic) a base de repeticions, s'adona que no hi ha dolor i poc a poc comença a riure més i més.
Cal anar amb compte però ja que hi ha criatures molt agosarades que quan veuen com va el joc mouen el seu caparró cap al teu i llavors pot ser que us feu mal de debò.
N'he vist alguns que fent això es peguen una bona patacada i després a plorar toca. Però no us penseu, que també n'hi ha algun que després de la patacada encara riu més. Hi ha caparrons més durs que altres.
Nota: no estic molt segur del rang d'edat adequat, entre 0 i 2 anys potser. En tot cas, si us costa massa carregar la criatura en braços potser ja no li farà gràcia. Ho dic perquè hi ha pares que quan en tens 18 es pensen que encara ets un nadó.
Fa exactament 3 posts, això vol dir aproximadament un mes, us parlava del "tráfico" (trànsit) a Mèxic DF en carrers per "reencarpetar" (re asfaltar) i del "relajo" (embús) que això provocava.
En aquell post, a part d'aquests elements enutjants, en va aparèixer un de més simpàtic anomenat "camellón".
Per si no ho recordeu, el "camellón" era (i és) un monticle de terra, normalment sembrat de gespa, que divideix ambdós sentits del trànsit en un carrer. De la seua forma de gep li ve el nom.
Però resulta que hi ha un altre element geperut molt popular als carrers de Mèxic, es tracta del "tope".
El "tope" és un monticle d'asfalt que travessa el carrer i que té el propòsit d'evitar que els cotxes corrin més del compte.
Segurament ja n'havíeu vist i sofert més d'un ja que no es tracta d'un element exclusiu de Mèxic, potser en algun parking, peatge o a prop d'una zona escolar.
El que fa el "tope" mexicà diferent emperò, és que n'hi ha per tot arreu i a més són exageradament grans. N'he vist molts que superen el metre d'amplada i això pot arribar a ser força emprenyador.
Com podeu comprovar el "tope" i el "camellón" són força semblants. Tan que tot sovint em pregunto perquè el "tope" no es diu "camellón" i el "camellón", "tope".
Però com no vull entrar en disquisicions tan elevades, i voldria anar tancant el post, us explicaré un acudit "typical mexican" perquè comenceu a estimar el tantes vegades incomprès "tope".
Acudit que, per altra banda, potser us resultarà familiar si coneixeu el de "Sales minerales?" ("no que estoy castigado").
Diu així,
- Mamà, ¿nos prestas el coche para ir a la fiesta?
- Sí, pero no pasen por los topes.
Y los Topes se quedaron sin fiesta.
Podeu riure, no us reprimiu.
