Els ha costat la Virgen de Guadalupe i ajuda però finalment el Tri ha aconseguit empatar.
I amb aquest empat han trencat una molt desfavorable estadística. De 5 partits inaugurals jugats en Mundials, Mèxic els havia perdut tots.
Això sí, si arriba a ser pels locutors de Telecinco, Mèxic no empata ni de conya. I és que avui els mexicans residents a Espanya han tastat el xarop "rojigualda".
Sabeu de que parlo, no? Sabeu aquests partits del Barça de la passada Champions retransmesos, per exemple, a la Primera. Sí, oi? Res més a dir doncs.
Hagués tret el volum de la tele i posat al Puyal però avui no es podia. Llàstima, perquè potser haqués caigut alguna broma de Chicharitos, per allò de "m'hi jugo un pèsol...".
I parlant de bromes, cal dir que m'han fet riure un cop. A la segona part, quan Mèxic remenava de més la pilota i han dit "parece que en México se inventó la paciència".
Al sector mexicà present però, ni mitja gràcia li ha fet. Al contrari, més indignat encara. Per un instant pensava que "me iban a partir la madre".
En fi, si aquells mexicans que van a celebrar les victòries de "la madre patria" a la chilanga Cibeles ho han escoltat, "m'hi jugo un chícharo" que mai més hi tornen.
I és que, què et pots esperar veient aquest anunci del patrocinador oficial de "la Roja"?
A Mèxic quan et veuen la cara vol dir que t'han pres el pèl. De fet, el que et veuen és la cara de "menso" (de talòs vaja) però la frase s'escurça amb un "te han visto la cara".
Personalment, he de dir que el pèl me l'han pres força vegades (sóc home de bona fe jo) però la cara encara no me l'havien vist mai (que jo sàpiga), així que us explico com va anar.
Fa temps rondàvem pel centre històric del D.F quan em va sobtar una cosa que venia un esqüincle al mig del carrer. La cosa es publicitava amb el crit "Crecencio, Crecencio, el dinosaurio que crece en el agua".
Amb la mà alçada sobre el cap l'esquïncle mostrava un pot de plàstic d'uns dos litres de capacitat, on hi surava, gairebé ocupant tot el volum, un tiranosaure rosa d'escuma.
I a l'altra mà hi duia un grapat d'ous de color rosa que se suposava que un cop submergits en aigua creixerien fins convertir-se en el tiranosaure que hi havia dins el pot.
Quan vaig veure de que es tractava la cosa immediatament vaig pensar en la G.
La G es una catalaneta de 4 anys que enlloc de jugar amb Barbies té una col·lecció de bestioles de goma (rates, aranyes, serps...) amb les que fa la guitza a sa germana gran.
Sí, segur que a la G li encantaria la cosa. Així que, tot i que el nom Crecencio no em feia el pès (hagués molat més Creceratops) vaig comprar un parell d'ous per 20 baritos.
De tornada al meu poble (el del costat est de l'Atlàntic) de seguida que vam trobar la G començàrem l'operació Creceratops que, òbviament, està gràficament documentada.
Vegeu el petit ou rosa (mida ou de perdiu) a la mà de la G.
A continuació l'ou i l'ampolla on havia de créixer el dinosaure.
I per acabar, la G carregant l'ampolla amb l'ou submergit a l'interior.
¿Noteu que l'ou sembla que estigui a punt d'esclatar i que d'allí en sortirà un dinosaure rosa d'uns vint centímetres d'alçada? No?
Doncs jo sí que ho notava però malauradament no va ser així.
L'ou es va desfer i en va sortir un petit dinosaure sí, però el dinosaure no va créixer ni un centímetre més. No es devia dir Crecencio aquest mal...
Tan gran va ser la decepció que el moment ni tan sols està documentat i la G no m'ha parlat des de llavors. La canalla no perdona.
Sí, m'havien vist la cara però jo no he predut la fe i estic convençut que a Mèxic hi ha dinosaures de color rosa que creixen al submergir-se en l'aigua.
I tornaré a Mèxic tantes vegades com faci falta... i el trobaré.
