Un any més ha arribat el fred, m'ha pillat en calçotets i m'he constipat. Dormir amb la finestra oberta té aquestes coses.
Finestra oberta a part però, des de fa uns anys, em constipo amb una facilitat alarmant.
Resulta que vaig tenir una pneumònia que em va deixar un pulmó mig cardat i a part de les moqueres, congestió i mal de cap habituals m'agafen unes febrades de por.
I m'ho passo bé quan tinc febre... amb aquells tremolins, aquelles suors, aquells deliris... però es veu que si dura massa estona no és bo pel cós i s'ha de fer baixar.
Per fer baixar la febre tots sabem que amb draps humits a front i peus, algun antipirètic, temps i paciència n'hi sol haver prou.
De vegades però, els deliris febrils provoquen que el temps es dilati i llavors la paciència s'esgota en un tic tac.
Arribat aquest punt cal optar per una solució alternativa made in México, invocar el poder de l'ou. ¿I com es fa això? fàcil.
Primer que res cal sortir del llit, anar cap a la cuina, agafar un ou i un plat.
Seguidament t'asseus, agafes l'ou i durant una bona estona te'l fregues pel front. Si ets prou hàbil, enlloc de fregar-lo el pots fer rodolar.
Passada la bona estona trenques l'ou al plat. Observaràs que s'han fet una espècie de coàguls a la clara, se suposa que com més febre tens més coàguls s'hi fan.
Finalment, deixes el plat a la cuina amb l'ou a dins i te'n tornes cap al llit.
No ho he especificat però l'ou utilitzat és el típic ros de gallina i en qüestió d'un quart d'hora la febre ha d'haver baixat. Suposo que amb un ou d'estruç es faria més via però no en solc tenir a mà.
Aquest ritual, a mi, me'l fa el meu xaman particular i es veu que el va aprendre de la seua àvia però no es requereix de cap habilitat extraordinària per dur-lo a terme.
Ja per acabar només m'agradaria dir que, des que l'he provat, aquest mètode mai m'ha fallat i encara que he ponderat la possibilitat que la febre m'acabés baixant igualment, ara tampoc me la jugaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada