skip to main |
skip to sidebar
Ahir vaig recuperar una jaqueta que feia temps que no em posava, de fet no me la posava des que vaig anar a Chiapas.
Ara no sabria dir perquè feia tant que no me la posava perquè és una jaqueta que m'agrada força, però mira.
El cas és que en una butxaca interior de la jaqueta vaig trobar-hi un protector labial, d'aquests tipus pintallavis.
Vaig recordar que era el protector que em va comprar l'E a l'aeroport, mitja hora abans d'agafar l'avió cap a Mèxic.
Estàvem repassant el que duia a la motxilla i va resultar que duia protector solar però no en duia de "labial".
De protector solar en duc sempre, sóc molt blanc i em cremo de seguida, però de labial... ni hi penso.
L'E però em va dir que era important, que "blablabí blablablà", així que me'n va comprar un a la farmàcia més propera.
Un amb gust de mel.
I ahir, amb el protector a la mà i havent fet memòria, pensava si després de tant temps encara conservaria el gust.
Així que m'en vaig posar, i sí, encara conservava el gust. Tenia gust de Chiapas.
Fa uns dies vaig llegir una notícia al diari que em va dur a pensar en un parell d'anècdotes.
La primera. M'explicava la MM que, estant a C.U (Ciudad Universitaria de la UNAM al D.F), una companya de classe els estava presumint a ella i altres companyes unes joies que eren de plata i que li havien dut d'Europa i que eren franceses... i llavors la MM la va tallar per dir-li que aquelles joies no eren franceses, eren catalanes. L'altra li va replicar que eren franceses i la MM que no i que si patatim que si patatam. El cas és que eren joies de Tous i al dia següent es veu que la companya presumida li va haver de donar la raó.
La segona. Donant un tomb per Barcelona amb l'M (chilango ell) vàrem entrar a un bar a fer un cafè. L'M es va demanar un cafè amb llet i jo un cafè curt i una aigua amb gas. El cambrer ens va servir, vàrem posar sucre als cafès, l'M va tastar el cafè amb llet i jo amb un parell de glops em vaig prendre el meu així que vaig posar-me l'aigua amb gas. L'M va agafar l'ampolla i mirant-se-la em va demanar "Esto es francés, no?". El cas és que era Vichy Catalán i l'M de seguida es va adonar de l'error i llavors vàrem fer unes bones rialles.
La notícia que em va dur a pensar en aquest parell d'anècdotes va ser la mort de Ricardo Fisas, fundador de l'empresa catalana Natura Bissé. I el cas és que, sincerament, pensava que Natura Bissé era francesa.
