Em recorda aquella campanya publicitària dels autobusos londinencs que fa uns mesos causà polèmica arreu, "Probablement Déu no existeix, no pateixis i gaudeix la vida".
El sofriment, aquesta característica tan de les societats cristianes, és l'element que em va fer relacionar ambdós rètols.
No sé si ara, en aquests dies en que ens trobem assetjats per la crisi, la van encertar fent aquesta campanya.
Vull dir que, segurament més d'un, veient el que ens queda per patir, haurà tornat cap a missa.
Per la meua banda, com que de tornar a missa ni parlar-ne, me n'he recorda't d'una antologia del poeta mexicà Jaime Sabines que em va regalar l'E.
Li he tret el pols i m'estic aprenent algun dels poemes, els curtets.
Arribat el moment si cal, ja m'agenollaré, ajuntaré les mans i en resaré un. Aquest per exemple.
Cuando tengas ganas de morirte
esconde la cabeza bajo la almohada
y cuenta cuatro mil borregos.
Quédate dos días sin comer
y veras qué hermosa es la vida:
carne, frijoles, pan.
Quédate sin mujer: verás.
Cuando tengas ganas de morirte
no alborotes tanto: muérete
Amén.
