dilluns, 31 de gener del 2011

Pentinats


















De rebot he fet cap al blog d'Anasagasti i me n'he recordat d'una d'aquelles frases memorables.

Va sorgir aquest passat Nadal mentre fèiem unas chelas i parlàvem d'un d'aquells temes recurrents de mascles, la calvície.

Que si mira quines entrades, que ens quedem calbs, que millor rapar-nos...

Fins que l'A molt inspirat va soltar "Siempre podremos peinarnos como queso Oaxaca".

















I encara me'n ric ara.

dilluns, 17 de gener del 2011

Teletransportació

Això que veieu a la fotografia és una màquina de teletransport.


Concretament, una màquina de teletransport amb destí Mèxic.

El funcionament per viatjar és molt senzill.


Es fa bullir aigua a l'olla i s'hi tiren els frijoles.


Llavors s'abaixa el foc i es deixa fent xup xup.


Important no posar l'extractor de la cuina, o posar-lo al mínim.


Acte seguit et tombes al sofà a fer la migdiada.


Al cap d'una estona, mentre et despertes, es produeix el miracle.


L'olor evocador del frijoles que ha envaït la casa t'entra pel nas i, sense més, Mèxic.


Pensareu que la màquina te algunes mancances. Cert.


La més gran, que cal haver estat al lloc on et vols teletransportar.


Altres mancances, que els viatges són curts i poc precisos en destinació.


Però també cal saber-ne veure les avantatges.


Tot plegat surt més barat que un bitllet d'avió, i a més, del combustible pots fer-ne dinar.


Dir-vos que de moment només he provat de viatjar a Mèxic, tinc frijoles per dies.


Potser la setmana vinent m'animo amb un cuscús, però ara, necessitava Mèxic.

dissabte, 25 de desembre del 2010

dimecres, 17 de novembre del 2010

Lonely México






















Ja tinc bitllet d'avió!

A mitjans Desembre cap a Mèxic per passar-hi
una vintena de dies.

Una setmana m'estaré al DF però la resta voldria marxar de "lonely backpacker".


He pensat d'anar a Chiapas però encara no m'he decidit.


Cuates bloggers, algun suggeriment?

divendres, 12 de novembre del 2010

Ripstein a Barcelona















Aquest any a l'Alternativa hi haurà, entre d'altres, una secció dedicada a cinema mexicà.

Hi serà
Arturo Ripstein presentant algunes pelis seues i també participant en una taula rodona que té bona pinta.

Com a bon fan m'hi hauré de deixar caure algun dia.

dilluns, 1 de novembre del 2010

Mini calacas




















D'antuvi, disculpeu l'atreviment.


Cerca la calaca en Geo
tot arreu per l'altiplà
car no pas el trobarà.

La pelona fa venir por

a Isaura mentre menja
un bon taco al pastor.


Pablo a través de ses ulleres

de ben prop ha vist la calaca,

només té un dent eixa flaca.

Tomba la parca pel País Secret

espantant dones de reial natura,

les joves i les que fan costura.

Al politòleg Berenguer
és ben bé que la calaca
també fa venir-li caca.

Feliç "Día de los Muertos".

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Addicte


Deu fer uns 4 anys que vaig deixar de fumar.

Enhorabona. Gràcies. I com t'ho vas fer?


Doncs em van regalar un llibre d'aquests per deixar de fumar i vaig pensar, pels meus dallonses que ho deixo sense llegir-lo.


I així va ser. Però no va ser difícil?


Deixar de fumar pròpiament, no. El fumut van ser els altres vicis que van anar sorgint.


Coca-cola, Donuts, Nocilla... i l'últim de tots, les pipes.


Pipes? Sí, pipes.


Però no qualsevulles, les Tijuana de Grefusa. Vaja, que he canviat el tabac pel chile.


¿...?

Sí, aquestes pipes duen jalapeño en pols i estan... tan bones que no us les recomanaré.


Bàsicament perquè no us vull mal, però també per allò de "més per mi", no sigui cas que s'acabin.

De res.

dijous, 16 de setembre del 2010

Bicentenario a Barcelona

Algunes fotos de la celebració del Bicentenario ahir a Barcelona.






















El superheroi tricolor.






















"El charro" independendentista.

















Els manifestants "nada que celebrar".






















"El grito" (desenfocat per la munió enfervorida).

















I "el Mariachi" a plaça Reial.

¡Viva México!

dimecres, 15 de setembre del 2010

¿Viva México?

Avui se celebra el bicentenari de l'inici de la independència de Mèxic, i digue-me waterparties si voleu, però...

Creo que estamos sumidos en una depresión nacional, en un desanimo nacional. Estamos en una depresión en términos casi clínicos, estamos desanimados y pensamos que no tenemos futuro, y por lo tanto, vemos hacia atrás y decimos: “Nada de lo que hicimos vale la pena”. Una depresión que nos hace pensar que no servimos para nada, que no tenemos nada… Yo creo que estamos obnubilados con el pesimismo, con la depresión que tiene que ver con el crimen, con la súbita guerra contra el narcotráfico que había que dar, con el estancamiento económico, con el desempleo, con la pobreza, con la migración y con el México que no avanza…

Extracte d'una entrevista a Enrique Krauze per a Milenio.

diumenge, 12 de setembre del 2010

Diada norteada

Per motius off-blogger el passat dissabte el vàrem passar a Madrid.

Si no em falla la memòria va ser la meua primera Diada fora de casa, i va ser estrany.

En un dia tan assenyalat no veure senyeres tot passejant pel carrer, ni escoltar la cobla a la plaça, ni dinar un bon plat d'escudella...

I precisament el dinar va fer-me el dia encara més estrany.

















Uns tacos de carnitas que em van tele-transportar a Mèxic.


dilluns, 30 d’agost del 2010

Con motivo del bicentenario

Tombant la quinzena hi tenim el bicentenari de la independència de Mèxic. Aquest any entorn el tradicional "grito" al Zócalo s'hi muntarà una farra d'aquí t'hi espero.

Ja fa força temps que s'estan fent preparatius i de fet ja s'han celebrat alguns actes. Per exemple, "Con motivo del bicentenario" es va jugar el partit de futbol Mèxic - Espanya.

Però també, "con motivo del bicentenario" s'estan realitzant tota mena d'"activitats extra-oficials". Des de programes televisius o radiofònics fins a ofertes comercials de qui prova de fer el seu agost.

És a dir, que la fórmula "con motivo del bicentenario" s'ha convertit en una excusa per a gairebé tot.

No hi sóc a Mèxic i no sé quant exagerat sigui tot plegat però els que hi són em diuen que ja n'estan una mica "hasta la madre".
El sentiment d'un tipet i l'olla plena ha començat a vessar i una de les esquitxades més sonades l'ha rebut Aleks Sintek.

Aquest músic mexicà, "con motivo del bicentenario", ha aprofitat per composar un himne "extra oficial", i l'hi ha sortit rana. No ha agradat, i l'han lapidat a tal punt que s'ha vist forçat a esborrar-se de Twitter per deixar de rebre insults.



L'heu escoltat ja? Què us sembla?

dimarts, 24 d’agost del 2010

Miss univers 2010 és mexicana

Jimena Navarrete, la nova miss univers, ha declarat:

"No puedo pensar en nada, la verdad estoy en blanco."


El president Calderón ja l'ha felicitada i ha afegit:

"
Servirá a México, a nuestra imagen como país, mucho
."

Un tal chidoguan, via Twitter, ha comentat al respecte:


"Debería haber un concurso de la enferma más guapa y que se llame IMSS Universo."

dijous, 12 d’agost del 2010

De tennis i cables

Contempleu la meua "playera super chida" marca Naco.

















N'estic tan enamorat que la duria a tot hora però malauradament no pot ser, per dues raons.

La primera i més òbvia, perquè al cap d'uns dies i amb la calor que fa la playera cantaria més que Paulina Rubio a la dutxa.


I la segona, perquè sempre que la duc hi ha algú que em pregunta sobre el significat de l'estampat i ja me'n començo a cansar.

Jo, al començament, explicava alguna versió que m'havien contat.


Que si algú després d'haver dut els mateixos tennis durant massa temps finalment els havia renovat i ho celebrava penjant els vells.

Que si és un tema de bandes per marcar territori en plan aquí hi vàrem matar a Pepet i les sabatilles penjades en són la prova.

Que si patatim que si patatam.


Últimament però la qüestió ja cansa, bàsicament perquè n'hi ha molts que ja m'ho han preguntat més de dos vegades i m'exaspero.


Què passa, que no escolten o què?

La propera vegada que m'ho pregunti un d'aquests sords li diré "és un arbre amb branques elèctriques on hi creixen sabatilles, güeeey"

diumenge, 8 d’agost del 2010

Flors de nit






















Fa un parell de dies li vaig fer aquesta foto al Panchito.


Al començament, veient la banya, ens pensavem que li havien posat "el cuerno".

Després però, en veure el capoll, ja vam entendre que estava passant.

I d'aquí poc sembla ser que el seu germà Pinxets també florirà.



Després de 5 anys sense dir ni mu... qui ho havia de dir.


Això sí, com ja resa el títol del post, l'alegria només dura una nit.

dilluns, 2 d’agost del 2010

Immersió lingüística


Tot i que duc força anys d'immersió lingüística a la mexicana encara hi ha vegades en que em perdo.


I mira que tinc el lèxic força dominat, els girs lingüístics molt per la mà i gairebé entomo tots els alburs.

Amb tot, hi ha vegades que, trobant-me enmig d'una conversa entre mexicans, em quedo fora de joc.

Afortunadament, gràcies a estudis de l'IMEA, m'he adonat que el 95% dels cops
em perdo per culpa d'una frase pertranyent a "El chavo del 8" o a "El Chapulín Colorado".

Per pal·liar aquest buit cultural m'hauria de chupar l'extensíssima videografia del gran
Chespirito però se'm fa massa costa amunt.

Llavors, m'he fet una llista d'expressions comodí que, quan em quedo fora de joc, encabeixo a la conversació per dissimular.


Aquí va un tast de la meu llista, el top 5:


"Fue sin querer queriendo". Ideal per disculpar-te quan l'has espifiada, ja sigui intencionadament o no.


"No me simpatizas". Ja sigui per dir que algú no et cau bé o per denotar disconformitat amb el que s'està dient.


"No contaban con mi astucia". Per fer-te el saberut o per, al contrari, ironitzar sobre una relliscada.


"Que no panda el cúnico". És a dir, que no "porri el cànic". Per calmar els ànims en cas que la cosa se'n vagi de mare.


I per acabar "prefiero evitar la fatiga". La dic sovint, força sovint, quan s'ha de fer quelcom però em fa massa mandra.


Un avís. Pot ser que us trobeu amb el típic "aixafa guitarrons" que us digui que no li agrada "El chavo", no patiu, és pura pose pseudoprogre.


I com sé que vosaltres no sou d'aquestos, si no no pararíeu per aquest blog, digueu-me expressions chespirítiques que us agradin.