En aquest blog he postejat sobre cinema mexicà en varies ocasions.
He mencionat a cineastes de renom com del Toro, Iñárritu, Arriaga, els Cuarón... però me n'he saltat un que, tot i no ser tan mediàtic, és molt important.
Aquest és Arturo Ripstein i no crec que m'equivoqui de gaire si dic que, ara per ara, és el cineasta mexicà per antonomàsia.
Quatre raons (i mitja) que avalen la meua opinió.
Una. És fill de pares cineastes, és a dir, és quasi cineasta de naixement. Es va criar als estudis Churubusco i va créixer entre focus, càmeres i cel·luloide. Probablement per les seues venes hi corren halurs de plata.
Dos. Va aprendre cinema al costat de Buñuel, el sord de Calanda. En la seua època mexicana Buñuel va treballar als estudis Churubusco i Ripstein se li va enganxar com un xiclet per absorbir-ne el seu talent.
Tres. Ripstein té una filmografia extenssíssima. Ja se sap que quantitat no es sinònim de qualitat però si de vint n'hi ha cinc de bones a mi ja m'està bé. I si no, mireu en Woody Allen.
Quatre. Les seues pelis no s'entenen sense Mèxic. I això no vol dir que si no ets un mexicòfil no entendràs res, no. Vol dir que si no existís Mèxic no hi hauria ni una peli com les de Ripstein.
I mitja. Ripstein no escriu les pelis que dirigeix. Això és greu? Bé, Hitchcok tampoc escrivia les seues pelis i segurament es considerat el més gran cineasta britànic. I qui escriu les pelis de Ripstein?
Doncs les últimes les ha escrit Paz Garciadiego, la seua dona. I si fa temps us parlava del tàndem Iñarritu Arriaga com un dels més fructífers del cinema mexicà, el tàndem Ripstein Garciadediego encara ho és més.
Evidentment, per més que lloï en Ripstein, cal haver gaudit d'alguna peli seua i si encara no n'heu vist cap, no dubto gens en recomanar-vos "La perdición de los hombres".
Ara per ara, la meua pel·lícula mexicana favorita.
Aixetaire,
ResponEliminaA mi en Ripstein no m'agrada gens, serà que no em sento reflexat en ell i em sembla que de qualitat en aquesta peli, al menys en quant a l'imatge i el só, ben pobreta.
L'història tampoc és gaire interessant, però clar en gustos es trenquen moltes coses. Tampoc es pot comparar amb el Woody i per últim... imagina't que tan mal està el só que a Barna la vaig veure amb subítols i em deien que perquè parlaven mexicà i la veritat és que jo entenc qualsevol tipus de mexicà, però el só era terrible a aquesta peli...
Apa, res... només que no m'agrada gens...
jiji
Una abraçada
PD. I de Japón ni parlar-ne, que aquest tampoc m'agrada
Pablo
Fellah,
ResponEliminaJo la peli la vaig veure en una filmoteca l'any després que guanyés "La Concha" a Donosti i tan el só com la imatge estaven ok. També la tinc en dvd i es veu i s'escolta perfectament, suposo que vas enganxar una mala projecció :-\
Cal dir però, que aquesta peli està gravada en betacam a color i després inflada a 35 en blanc i negre. Això es percep però igualment el resultat em sembla molt bo.
Quan he comparat Ripstein amb Woody Allen només ho he fet a nivell de número de pelis produïdes i resultats obtinguts. El que volia dir és que ambdós tenen una filmografia molt extensa però irregular. No em diràs que "Vicky, Cristina..." és "Annie Hall"?
Finalment, que no t'agradi la història, és una mica el que comentes, per gustos colors. De totes maneres puc entendre perquè no t'agrada -"em sento reflexat" dius- ja que Ripstein es dedica a parodiar idiosincràsies mexicanes fins la nàusea, i això pica.
Salut.
ps: Japó tampoc? que li passa al teu sentit de l'humor? :-)
Um... no sé si és la meva idiosincràcia, començem per allà.
ResponEliminaEl meu humor, per cert, totalment negre te un problema greu, és molt mutes quan la gent no se'n riu de si mateixa. En això el Allen li porta anys al Ripstein.
Penso que la primera cosa que s'ha de fer amb l'humor negre és que si has d'escupir, primer ho fas al cel, després pots esquitxar.
Que tots dos siguin jueus no els fa iguals ni tampoc que tinguin moltes produccions.
Sobre Japón i aquesta de Ripstein... el problema per mi és que sí representen l'idiosincràcia «naca» del pais, que és la majoria, però no és la reconeguda per la classe mitjana o alta de la que aquests titus formen part.
Seguiria però faria una tesis doctoral... jeje i créc que no cal, només són pensaments.
Ets sents reflexat amb el Bardem de la Vicky? ;-) o amb el Woody d'històries de Nova York?
Ei Fellah,
ResponEliminaRepeteixo, a Ripstein i a Allen només els he comparat en tan que ambdós tenen una filmografia molt extensa però irregular. En cap moment he dit que Ripstein fos l'Allen mexicà ni res per l'estil. Ja m'ha quedat clar que tu ets fan de l'Allen :-)
Pel que fa a la idiosincràsia d'un poble, crec que és compartida independentment de la classe social. Òbviament entre les classes hi ha diferències però si tiréssim de tòpic es podria dir, per exemple, que els catalans son estirats, garrepes i desconfiats, independentment si viuem a Pedralbes o al Clot.
A la pregunta que em fas al final t'he de dir que, sincerament, la meua idiosincràsia és més Bardem BCN que Allen NY. De totes maneres, reflectit, m'hi puc veure en tots dos perquè sofreixen dilemes que són universals.
Vagi bé per terres d'Obama.