En aquest blog he postejat sobre cinema mexicà en varies ocasions.
He mencionat a cineastes de renom com del Toro, Iñárritu, Arriaga, els Cuarón... però me n'he saltat un que, tot i no ser tan mediàtic, és molt important.
Aquest és Arturo Ripstein i no crec que m'equivoqui de gaire si dic que, ara per ara, és el cineasta mexicà per antonomàsia.
Quatre raons (i mitja) que avalen la meua opinió.
Una. És fill de pares cineastes, és a dir, és quasi cineasta de naixement. Es va criar als estudis Churubusco i va créixer entre focus, càmeres i cel·luloide. Probablement per les seues venes hi corren halurs de plata.
Dos. Va aprendre cinema al costat de Buñuel, el sord de Calanda. En la seua època mexicana Buñuel va treballar als estudis Churubusco i Ripstein se li va enganxar com un xiclet per absorbir-ne el seu talent.
Tres. Ripstein té una filmografia extenssíssima. Ja se sap que quantitat no es sinònim de qualitat però si de vint n'hi ha cinc de bones a mi ja m'està bé. I si no, mireu en Woody Allen.
Quatre. Les seues pelis no s'entenen sense Mèxic. I això no vol dir que si no ets un mexicòfil no entendràs res, no. Vol dir que si no existís Mèxic no hi hauria ni una peli com les de Ripstein.
I mitja. Ripstein no escriu les pelis que dirigeix. Això és greu? Bé, Hitchcok tampoc escrivia les seues pelis i segurament es considerat el més gran cineasta britànic. I qui escriu les pelis de Ripstein?
Doncs les últimes les ha escrit Paz Garciadiego, la seua dona. I si fa temps us parlava del tàndem Iñarritu Arriaga com un dels més fructífers del cinema mexicà, el tàndem Ripstein Garciadediego encara ho és més.
Evidentment, per més que lloï en Ripstein, cal haver gaudit d'alguna peli seua i si encara no n'heu vist cap, no dubto gens en recomanar-vos "La perdición de los hombres".
Ara per ara, la meua pel·lícula mexicana favorita.
