dimarts, 20 d’agost de 2013

Hasta ahorita






 








Ja fa més d'un any que no postejo, això no marxa. L'aixeta no raja.

No és que hagi perdut la curiositat per Mèxic però sí l'ànim d'explicar-me. Tinc 20 posts desats a esborranys...

Pensava acomiadar-me a la francesa, però sóc poc fan del porfiriato, així que ho farem d'una altra manera.

En primer lloc, amb un record. Un Top 5 dels posts més "inspirats":

Sudar la cruda


Immersió lingüística

Mini calacas

Quiero que me quieras

Espartaco's 


I en segon lloc, amb un sincer agraïment als visitants, sobretot als habituals: Berenguer, Isaura, Secreta, Pablo i Geococcyx.

Tanco l'aixeta, però seguiré llegint els vostres blogs i tuiters. Així que: hasta ahorita.


6 comentaris:

  1. Ja deia jo...Per si de cas deixa la porta oberta, que puguem venir de tant en tant a recordar vells temps.
    Al menys tu t´acomiades, ets tot un senyor.

    Gràcies i fins sempre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs la idea era tancar la porta... potser m'hi repenso.
      En fi, gràcies a tu i a veure quan publiques llibre.

      Elimina
  2. Ei, doncs, el porfirisme, que potser semblant al "porfis, porfis" va ser de les poques etapes del país a on es van fer coses.

    Molta pobreça però...

    Un exemple és la Colònia Roma, un altre la única claveguera de Ciutat de Mèxic i tots els trens. Era el plantejament de passar del Mèxic Profund al Mèxic Modern. Igual que amb Salinas... però ens resistim a créixer i la Independència ha servit per separar-nos d'Espanya, no pas per arreglar cap altre problema amb els poders fàctics o "fàstics".


    Sort i com diu el Delgadillo:

    "Y hablar de México siempre me inflama el pecho"

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei Pablo,

      La conya del porfiriato la feia per la part francesa, hi tinc una relació d'amor odi.

      I ara em posaria a debatre amb tu (com altres vegades :-) sobre tradició i modernitat, independència i poders fàctics... però avui no ve al cas.


      Un plaer!

      Elimina
  3. Amb "una mica" de retard m'assabento ara del traspàs d'aquest teu blog (des que no hi ha Google Reader res és igual). Bé, moltes gràcies pels teus escrits i et segueixo pel Twitter, que també tens una mica abandonat. A reveure, doncs.

    ResponElimina
  4. Sí, m'estic abandonant una mica... Gràcies a tu pels teus escrits també. Salut!

    ResponElimina