dimarts, 20 d’agost de 2013

Hasta ahorita






 








Ja fa més d'un any que no postejo, això no marxa. L'aixeta no raja.

No és que hagi perdut la curiositat per Mèxic però sí l'ànim d'explicar-me. Tinc 20 posts desats a esborranys...

Pensava acomiadar-me a la francesa, però sóc poc fan del porfiriato, així que ho farem d'una altra manera.

En primer lloc, amb un record. Un Top 5 dels posts més "inspirats":

Sudar la cruda


Immersió lingüística

Mini calacas

Quiero que me quieras

Espartaco's 


I en segon lloc, amb un sincer agraïment als visitants, sobretot als habituals: Berenguer, Isaura, Secreta, Pablo i Geococcyx.

Tanco l'aixeta, però seguiré llegint els vostres blogs i tuiters. Així que: hasta ahorita.


dijous, 5 d’abril de 2012

Chiapas té gust de mel






















Ahir vaig recuperar una jaqueta que feia temps que no em posava, de fet no me la posava des que vaig anar a Chiapas.

Ara no sabria dir perquè feia tant que no me la posava perquè és una jaqueta que m'agrada força, però mira.

El cas és que en una butxaca interior de la jaqueta vaig trobar-hi un protector labial, d'aquests tipus pintallavis.

Vaig recordar que era el protector que em va comprar l'E a l'aeroport, mitja hora abans d'agafar l'avió cap a Mèxic.

Estàvem repassant el que duia a la motxilla i va resultar que duia protector solar però no en duia de "labial".

De protector solar en duc sempre, sóc molt blanc i em cremo de seguida, però de labial... ni hi penso.

L'E però em va dir que era important, que "blablabí blablablà", així que me'n va comprar un a la farmàcia més propera.

Un amb gust de mel.

I ahir, amb el protector a la mà i havent fet memòria, pensava si després de tant temps encara conservaria el gust.

Així que m'en vaig posar, i sí, encara conservava el gust. Tenia gust de Chiapas.

diumenge, 29 de gener de 2012

Fabriqué en France
















Fa uns dies vaig llegir una notícia al diari que em va dur a pensar en un parell d'anècdotes.

La primera. M'explicava la MM que, estant a C.U (Ciudad Universitaria de la UNAM al D.F), una companya de classe els estava presumint a ella i altres companyes unes joies que eren de plata i que li havien dut d'Europa i que eren franceses... i llavors la MM la va tallar per dir-li que aquelles joies no eren franceses, eren catalanes. L'altra li va replicar que eren franceses i la MM que no i que si patatim que si patatam. El cas és que eren joies de Tous i al dia següent es veu que la companya presumida li va haver de donar la raó.

La segona. Donant un tomb per Barcelona amb l'M (chilango ell) vàrem entrar a un bar a fer un cafè. L'M es va demanar un cafè amb llet i jo un cafè curt i una aigua amb gas. El cambrer ens va servir, vàrem posar sucre als cafès, l'M va tastar el cafè amb llet i jo amb un parell de glops em vaig prendre el meu així que vaig posar-me l'aigua amb gas. L'M va agafar l'ampolla i mirant-se-la em va demanar "Esto es francés, no?". El cas és que era Vichy Catalán i l'M de seguida es va adonar de l'error i llavors vàrem fer unes bones rialles.

La notícia que em va dur a pensar en aquest parell d'anècdotes va ser la mort de Ricardo Fisas, fundador de l'empresa catalana Natura Bissé. I el cas és que, sincerament, pensava que Natura Bissé era francesa.

dijous, 24 de novembre de 2011

Napoli di morti

Aquest any pel "Día de muertos", aprofitant que queia bé, vàrem anar vacances.

Perquè no fos dit, a casa vam deixar-hi fet l'habitual altar i ens vam endur un "pan de muertos".


















Com enyoràvem el DF el destí escollit fou Nàpols, que també té "tráfico", un volcà que val per 2 i runes a tocar.

D'acord, de "tacos" no en vam menjar gaires...



Però fora conyes, a Nàpols com a Mèxic, com a casa.


dijous, 6 d’octubre de 2011

Mèxic inesperat

Estic classificant fotos.

Fotos del ja molt passat Desembre i del més proper Juliol.

I m'estic trobant fotos que ja ni me'n recordava, inesperades.

I també fotos de situacions inesperades, com aquesta, a Tequisquiapan.























I és que no saps mai què (o qui) t'hi pots trobar a Mèxic.

diumenge, 11 de setembre de 2011

L'aixetaire tuitaire












Cal dir que em feia força mandra però finalment he sucumbit a Twitter.

Per una banda pensava que si ja no dedicava temps al blog només em faltava Twitter i que potser Twitter acabaria amb Blogger.

Per altra banda però, també he pensat que potser amb Twitter em poso les piles i em motiva a publicar més entrades.

Ara es veurà.

De moment, als cuates bloggers amb Twitter, us vaig fent "follow".


Actualització (03/10/2011): A l'apartat "Subscriu-te a l'aixeta" i he afegit l'enllaç "RSS de l'aixetaire a Twitter" per si, als que no teniu compte a Twitter, us ve de gust seguir les meues piulades des del vostre lector de feeds. Salut.


dilluns, 29 d’agost de 2011

La cançó de l'estiu

















Passejant per Tacuba vaig trobar-me aquest disc de "Los Churumbeles", grup que vaig descobrir via en Geococcyx.

Suposo que es podrien dir moltes coses de "Los Churumbeles" però millor us en deixo una cançó, que us les diguin ells.



Espero que us agradi, a casa ha estat la cançó de l'estiu.

Per cert, també vaig comprar "Rocío Durcal canta a Juan Grabiel vol.2", no m'ho tingueu en compte.


Actualització (31/08/2011): En Geo m'indica que la cançó que fa sonar el Grooveshark no concorda amb el títol així que l'he canviada per "Cariño Verdad", que ara sí he verificat és la que sona, i que també és una bona cançó de l'estiu.

divendres, 12 d’agost de 2011

Més Mèxic a Gràcia

Un any més Mèxic es deixarà notar a les Festa Major de Gràcia.

Si fa uns anys va ser de la mà del veïns del carrer Verdi aquest any serà gràcies al Centro Creativo Diógenes.

Des d'aquest centre cultural, instal·lat recentment al barri, han programat un reguitzell d'activitats ben chidas.

Si us hi animeu, ja ho sabeu.


Bona festa major!

dimecres, 20 de juliol de 2011

Al Juliol a l'altiplà hi plou

















Si per aquí parlessin català el títol que encapçala el post formaria part del refranyer. I és que al Juliol a l'altiplà hi plou, amb ganes, i gairebé a diari.

Fins ara només hi coneixia l'hivern a l'altiplà, i tot i que hi fa fresca, no hi ha dia que no llueixi el sol i puguis anar una estona amb màniga curta.

A Juliol en canvi, tot el dia està enteranyinat i gairebé cada tarda plou. I tant poden caure quatre gotes com un xàfec d'aquí t'hi espero.

No recordo haver viscut cap altre Juliol com aquest, sí amb alguna tempesta d'estiu puntual però tan passat per aigua diria que no.

Casualment, si m'hagués quedat a l'altra banda de l'oceà, m'esperava quelcom semblant. He llegit als diaris que hi està plovent amb ganes.

Capricis del temps... això, o que en Picó, Mauri i companyia han decidit fer una reposició de l'Abril.

dijous, 30 de juny de 2011

Diner gasós


















A aquestes alçades de la jugada suposo que els que passeu sovint per aquí ja sabeu com se'n diu dels garrepes a Mèxic.

En efecte cuates, se'n diu "codos". I el perquè segurament també el sabeu però us en faig 5 pesos.

Resulta que en l'acció de pagar, i quan dic pagar vull dir "en efectiu", hi intervé aquesta articulació anomenada colze.

Llavors, si ets dels que els costa posar els calers sobre la taula, pot ser que t'etzibin un irònic "cuidado no te vaya a doler el codo".

I d'aquí que es titlli de "codo" als garrepes, fàcil.

El que potser no havíeu sentit mai és la frase que vaig escoltar l'altre dia, usada per referir-se als que tenen la butxaca forada.

El que seria el contrari de ser un "codo", vaja.

És a dir, que si ets dels que el colze el fa mal per l'excés pot ser que un dia et diguin que els calers "te duran menos que pedo en mano".

I no sé vosaltres, però quan jo ho vaig escoltar us he de dir que em va fer gràcia però també angúnia.

En definitiva, millor quedar com a "codos", menys lleig.

dimecres, 1 de juny de 2011

Algarabía digital






















Estic d'enhorabona, la meua revista mexicana favorita té edició digital.


L'Algarabía, "la revista que genera adicción", ja fa força números que es pot llegir sense suport paper i jo que no me n'havia assabentat.

I de què va l'Algarabía? Doncs és un popurri heterogeni d'articles de llengua, ciència, història... millor doneu-hi un cop d'ull vosaltres mateixos i enamoreu-vos-en.

També us diré que m'encanta tenir els meus més de 50 números de l'Algarbía acumulant pols per les estanteries però, quan és per a bé, s'ha de donar pas al progrés.

En fi, que ja no caldrà esperar anar a Mèxic o encarregar-la a les visites transatlàntiques per llegir-ne els darrers números.

Cuates bloggers, us la recomano enfervoridament.

dilluns, 16 de maig de 2011

dimarts, 10 de maig de 2011

Super poc























Suposo que hores d'ara ja sabreu, o no, del tancament de la revista SuperPop.

El que potser no sabreu és que la SuperPop es publicava a Mèxic.
Jo, la veritat, tampoc ho sabia però m'ho ha explicat l'E, mexicana de tota la vida ella.

Es veu que quan l'E era adolescent, i d'això ja en deu fer més de 15 anys, en va comprar algun número.


I l'E llegia coses del tipus, tal qual m'ho ha dit ella, "si te quieres enrollar con el tío de la chupa...". I l'E no entenia res d'allò, "enrollar?, tío?, chupa?".


Els de la SuperPop no van caure en que la joventut mexicana potser parlaria diferent de l'espanyola, cosa que avui en dia hi ha gent que tampoc enten.

En fi, que l'E va deixar de comprar la revista i al igual que ella molts d'altres, i la revista va durar poc a Mèxic.

Per la meua part, la SuperPop, només recordo haver-la comprat un cop.
Va ser un número en que regalaven un trocet del mur de Berlín, quan la caiguda.

La veritat, a aquella edat, no entenia pas que suposava la caiguda del mur però recordo haver comprat la revista amb molta il·lusió.

De fet, em sembla que encara guardo aquells trocets en un calaix.


Actualització 16/05/2011: Amb la caiguda de Blogger de fa uns dies sembla que s'han perdut el comentari de la secreta i la meua consegüent resposta :-\

Actualització 23/05/2011: Finalment s'han recuperat els comentaris, ara queda una mica estrany.

dissabte, 30 d’abril de 2011

Botiflers

















Darrerament noto que els culers mexicans estan perdent fervor.

Tot va començar amb l'eixida de Rafa Márquez del Barça i s'està accentuant amb l'èxit de Chicharito al Manchester United.


De moment no tinc conflictes, els
cuates em diuen que a la lliga espanyola són del Barça i a l'anglesa del Manchester.

De la mateixa manera jo els dic que "le voy" a la Chivas a la lliga mexicana, i cap problema.


A la vista però està la final de la Champions on, si no hi ha sorpreses, s'enfrontaran Manchester i Barça.


Llavors molt em temo que ens les començarem a tenir.


I tant debò no passi, però si fitxés Chicharito pel Real Madrid com fa temps s'insinua, segurament els
cuates es farien merengues.

Això ja seria la guerra declarada.


Llavors però jo no seria tan botifler com ells i em faria americanista, només em faria del Toluca.

dilluns, 4 d’abril de 2011

Tehotihuacan al CaixaForum


El dissabte passat vàrem anar a l'exposició sobre Tehotihuacan que fins al 19 de Juny fan al CaixaForum.

Aquesta mateixa exposició l'estaven fent al Quay Branly de Paris l'últim cop que vam ser-hi però ens va fer mandra.

Ara però, com era a tocar i a més a més gratuïta, ja no hi havia excusa.

L'exposició mostra les darreres troballes que s'han fet a Tehotiuacan i esbossa respostes als interrogants que encara hi ha entorn aquest assentament.


Com hi era la vida? Com s'organitzaven els asteques? Quines creences tenien? Com varen desaparèixer? ...

Tot plegat, unes pinzellades que deixen en el visitant una idea difosa. Sobretot l'últim interrogant, que desborda la imaginació.

In situ, vaig sentir una senyora que tenia una bona teoria, la del tsunami. Ja sabeu, la típica onada de 2500 metres d'alçada. En fi.

Nosaltres que no tenim tanta imaginació, vam comprar a la Laie que hi ha al vestíbul el llibre "Breve historia de los aztecas" de Marco Antonio Cervera.

I encara no he avançat gaire en la lectura, però de moment, res d'OVNIS tampoc.