Napoli di morti

Aquest any pel "Día de muertos", aprofitant que queia bé, vàrem anar vacances.

Perquè no fos dit, a casa vam deixar-hi fet l'habitual altar i ens vam endur un "pan de muertos".

















Com enyoràvem el DF el destí escollit fou Nàpols, que també té "tráfico", un volcà que val per 2 i runes a tocar.

D'acord, de "tacos" no en vam menjar gaires...



Però fora conyes, a Nàpols com a Mèxic, com a casa.

Lonely México

Ja tinc bitllet d'avió!

A mitjans Desembre cap a Mèxic per passar-hi una vintena de dies.

Una setmana m'estaré al DF però la resta voldria marxar de "lonely backpacker".

He pensat d'anar a Chiapas però encara no m'he decidit.

Cuates bloggers, algun suggeriment?

L'Antropològic

Si algú ha estat al DF i no ha passat pel Museu Nacional d'Antropologia que no ho digui a ningú.

L'Antropològic és de visita obligada i s'hi ha d'anar, sí o sí.














Per molt pal que us faci l'antropologia, visitar el museu és la manera més ràpida i amena d'aprendre alguna cosa (de fet moltes) de Mèxic.

A més, fent un símil universitari, penseu que amb aquesta visita aconseguireu el 80% dels crèdits culturals obligatoris del vostre viatge en un parell d'hores.

I no us a avorrireu, penseu que en aquest museu l'antropologia és divertida fins i tot per als nens.

Fixeu-vos quan hi aneu (si ja hi heu estat ja ho haureu vist) que sempre hi ha algun marrec mexicà assegut a tocar dels plafons explicatius prenent apunts.

Això és perquè des de l'escola els han enviat allà per fer algun treball ja que a clase se'ls hi adormien.

Però per si de cas la paraula antropologia us segueix provocant son, us donaré unes quantes raons, més lúdiques, per acabar-vos de convèncer.

Primera. Al museu s'hi troba el famós Calendari Asteca on us hi podreu fer una foto de postal. Ni punt de comparació amb el calendari del Windows.














Segona. Sortint del museu (o a l'entrar, depén de l'hora) podreu contemplar l'espectacular danza de Los Voladores de Papantla. Comte no us maregeu.














Tercera. L'edifici de per sí és bonic de veure. Just entrar-hi us trobareu amb una font inmensa... de veritat que me la imaginava més petita.














Quarta. Hi ha una cafeteria entrant a mà esquerra on s'hi esmorza molt bé. Només pels molletes (o els chilaquiles o les enchiladas) ja val la pena. Després feu la digestió durant la visita i llestos.

Cinquena i última (que m'he reservat pel final a propòsit). El museu té molts lavabos i totes les aixetes que hi ha són de piu. El somni de qualsevol aixetaire.


















En fi, que quan aneu al DF, cap a l'Antropològic.

Papallones Monarca

Aquestes taques que vehieu volant al voltant del noi amb dos "jitomates" empastifats als ulls (aka l'anònim de l'aixeta de piu) són papallones monarca.

El lloc és el santuari de "El Rosario", a tocar d'un poble anomenat Ocampo, estat de Michoacan. A començaments d'aquest 2008 que ja està a les acaballes hi vàrem fer una excursió. I perquè hi vàrem fer una excursió?














Doncs resulta que aquesta papallona, a part dels seus característics colors, te una qualitat que la fa diferent de la resta. Cada any, entre els mesos de Novembre i Març, milions de papallones monarca volen plegades des de les Muntanyes Rocalloses fins a Mèxic. Un cop arriben a Mèxic es pengen dels arbres com si fossin inmensos raïms i hivernen.

I per aquesta raó em va semblar que valia la pena fer l'excursió i veritablement va valer la pena, perquè sentir papallones a l'estòmeg està bé però que milers de papallones t'envoltin i t'acaronin (sí, de tan en tan se te'n para alguna a sobre)... és massa.

Per acabar, una curiositat lingüística.

En "nahuatl", que és la llengua que parlaven els asteques i avui en dia alguns indígenes a Mèxic, la paraula que dona nom a les papallones és "papalotl" que casualment com podeu comprovar s'assembla més a la paraulla catalana papallona que a l'espanyola "mariposa".

Actualment en l'espanyol mexicà, "papalotl" dit i escrit "papalote" fa referencia als estels, "cometas". Tot voltant per l'altiplà mexicà se'n veuen de tan en tan guarnint el cel ja que és un entreteniment força popular entre la canalla.