Ja sabeu, el dedicat a aquesta dèria tan nostrada i alhora tan incompresa (ja ho tenim això els catalans) que és l'anar a collir bolets.
Que si rovellons, que si ceps, ous de reig, camagrocs, llanegues...
Si ma mare ja no entén al boletaire empedreït que és mon pare imagineu-vos que en pensaran el mexicans d'aquesta, crec que podríem dir-ne patologia, que ens embriaga.
Perquè tan tocats del bolet no ho estan els mexicans. A Mèxic els bolets (hongos en diuen ells) se'ls mengen i prou, no cal tanta ximpleria.
Ja sigui amb una bona "sopa de hongos" (no em preguntis de quin bolet es tracta) o amb la "quesadilla" de "quesadilles", la de "huitlacoche", encara que aquest no sé si contar-lo ja que es tracta d'un fong que es fa al blat de moro.
Així que, com a Mèxic això de sortir al "cerro" a collir "hongos" no s'estila em vaig haver de buscar una altra dèria.
Tenia que ser quelcom que colpís aquesta estranya patologia, que fos prou estrafolari i que em proporcionés el delit furtiu de la caça.
Fins i tot podia renunciar a que l'objecte del desig fós comestible ja que de fet el que enganxa és l'acte en sí, menjar-se la presa tan hi fa.
I és clar, ho he trobat. I és quelcom certament estrafolari i suficientment furtiu per a convertir-se en dèria.
Només em cal entrar en un lavabo públic qualsevol armat amb una càmera de fotos. Llavors, si hi ha sort, en localitzo una o varies. Em faig una estona el suec (ho faig força bé això) i quan ningú se n'adona els faig una foto i surto a corre cuita.
Aquí us presento el primer exemplar, guaiteu quin piu més joiós.
Aquesta me la vaig trobar en un restaurant argentí on hi fan una carn "chébere". Noteu l'exquisida pica amb motius florals que l'acompanya, maco el conjunt oi?
M'he tocat del bolet pensareu, potser sí, però benvolguts "cuates", m'he convertit en un "caçador d'aixetes", aixetes de piu és clar.
Així que a partir d'ara amb més raó que mai, i com alguns ja veníeu fent, podeu dir-me aixetaire.
Jajajaja! pèro que maca aixeta! jaja
ResponEliminaEs un bon treball fer de caçador de aixetas! jajaja
Saluditos!
Molt fashion la pica, aixetaire.
ResponEliminaPer cert, tu com ho dius això que fem amb els bolets, "caçar-los" o "collir-los"?
És que em sembla que alguna vegada has deixat anar algun "meua,meues" i això ho diem molt per aquí l´Empordà.
isaura, sí que n'és de maca sí :-)
ResponEliminasecretA, els bolets més aviat els "recolliria". I el meu, meua a discreció :-)
Salut.
"A discreció" és una cosa i "amb discreció" una altra molt diferent, Aixetaire.
ResponEliminaPer si de cas,les agafo al vol totes dues, que també són meues.;)