diumenge, 14 de desembre del 2008

Papallones Monarca














Aquestes taques que vehieu volant al voltant del noi amb dos "jitomates" empastifats als ulls (aka l'anònim de l'aixeta de piu) són papallones monarca.

El lloc és el santuari de "El Rosario", a tocar d'un poble anomenat Ocampo, estat de Michoacan. A començaments d'aquest 2008 que ja està a les acaballes hi vàrem fer una excursió. I perquè hi vàrem fer una excursió?















Doncs resulta que aquesta papallona, a part dels seus característics colors, te una qualitat que la fa diferent de la resta. Cada any, entre els mesos de Novembre i Març, milions de papallones monarca volen plegades des de les Muntanyes Rocalloses fins a Mèxic. Un cop arriben a Mèxic es pengen dels arbres com si fossin inmensos raïms i hivernen.

I per aquesta raó em va semblar que valia la pena fer l'excursió i veritablement va valer la pena, perquè sentir papallones a l'estòmeg està bé però que milers de papallones t'envoltin i t'acaronin (sí, de tan en tan se te'n para alguna a sobre)... és massa.

Per acabar, una curiositat lingüística.


En "nahuatl", que és la llengua que parlaven els asteques i avui en dia alguns indígenes a Mèxic, la paraula que dona nom a les papallones és "papalotl" que casualment com podeu comprovar s'assembla més a la paraulla catalana papallona que a l'espanyola "mariposa".

Actualment en l'espanyol mexicà, "papalotl" dit i escrit "papalote" fa referencia als estels, "cometas". Tot voltant per l'altiplà mexicà se'n veuen de tan en tan guarnint el cel ja que és un entreteniment força popular entre la canalla.

divendres, 5 de desembre del 2008

Mexican is different

El cap de setmana passat vaig estar parlant amb una parella que te pensat anar a Mèxic aquest Nadal, volien consells de cara a la seva estada.

Van caure les típiques preguntes que es fan quan vas a l'estranger ¿quina roba cal portar? ¿quin transport usem?... i en concret les preguntes que es fan quan vas a Mèxic ¿es molt perillós? ¿tot el menjar pica?... pero es van saltar la qüestió idiomàtica ¿ens entendrem sense problemes?

Així que mig en conya els vaig dir, ¿com porteu el mexicà? Van fer cara d'estranyats, donaven per fet que a Mèxic en concret i a Llatinoamèrica en general es parla l'espanyol com ja sabem i que no hi hauria d'haver cap problema.

Vaig treure a relluir el meu coneixement de la Wikidepia, penseu que l'espanyol té força variants dialectals i en concret a Mèxic n'hi ha tres. El propi español mexicà, el yucateco que es parla a la península de Yucatán i el centroamericà que es parla al sud de Mèxic (Chiapas). I si a tot això se li sumem sociolectes pot haver moments en que la comunicació es compliqui.

Dit això com vaig veure que començaven a fer cara d'espantats vaig fer drecera donant-los uns quants tips encapçalats pel típic d'anar amb comte amb l'us del "coger" per acabar explicant-los que una "chela" era una cervesa. La parella ja tornava a fer bona cara.

Amb tot però, em va venir al cap una cançò de la banda de rock més important de Mèxic, Café Tacuba, titulada "Chilanga Banda". Un exemple de com es pot arribar a complicar l'enteniment del mexicà quan se li sumen localismes.

Óbviament no els vaig posar la cançó a la parella ara que ja s'havien relaxat però vosaltres veieu el video, veieu, i pareu bé l'orella.



Per si de cas amb el video no ho heu acabat d'entendre aquí va la lletra.
Ya chole chango chilango
Que chafa chamba te chutas
No checa andar de tacuche
Y chale con la charola.

Tan choncho como una chinche
Mas chueco que la fayuca
Con fusca y con cachiporra
Te pasa andar de guarura.

Mejor yo me hecho una chela
Y chance enchufo una chava
Chambiando de chafirete
Me sobra chupe y pachanga.

Si choco saco chipote
La chota no es muy molacha
Chiveando a los que machucan
Se va a morder su talacha.

De noche caigo al congal
No manches dice la changa
Al choro del teporocho
Enchifla pasa la bacha.

Pachucos cholos y chundos,
Chinchinflas y malafachas
Aca los chompiras rifan
Y bailan tibiritabara.

Mi ñero mata la bacha
Y canta la cucaracha
Su choya vive de chochos
De chemo, chupe y garnachas.

Transando de arriba abajo
Ahí va la chilanga banda
Chinchín si me la recuerdan
Carcacha y se les retacha.
Ara que ja heu llegit la lletra ¿us ha quedat més clar? o potser no.

Crec que fou Borges qui digué allò de que els països llatinoamericans tenien la sort de compartir una llengua i la desgràcia de no entedres entre ells.

Tot i que l'escriptor es referia a un enteniment político-social hi ha molts cops que la sentència te la podries prendre al peu de la lletra.