De chilaquiles a totopos

Llegint la meua estimada Algarabía -"la revista que genera adicción"- m'he trobat amb un recull de frases gracioses d'entre les quals n'hi ha hagut una que m'ha semblat especialment enginyosa.

Així que he volgut compartir la troballa amb els meus "cuates bloggers".

La frase en qüestió diu així "Comes tan lento que empiezas con chilaquiles y acabas con totopos".

Per als que sou mexicans o esteu avesats a la gastronomia mexicana podria deixar el post aquí ja que segurament ja li haureu trobat el què a la frase.

Per als que no, ara mateix us ho explico.

Els "chilaquiles" i el "totopos" són ambdós plats mexicans la base dels quals, com la de molts altres plats mexicans, és la "tortilla".

Els "totopos" s'elaboren a base de trossos de "tortilla", generalment triangulars, que es fregeixen per donar-los una textura cruixent. Se solen acompanyar d'alguna salsa amb chile, de guacamole o de frijoles on es van sucant.














Els "chilaquiles" es fan amb "totopos" però enlloc d'anar-los sucant el que es fa és regar-los amb una salsa de chile. Fent-ho d'aquesta manera s'aconsegueix estovar els "totopos" donant-los una textura propera a, per exemple, uns macarrons "al dente".













Ambdós plats sorgeixen del reaprofitament de "tortillas" que ja s'han fet dures però que encara són aptes per al consum, és això que l'Isma Prados anomenaria cuina de relleus.

Com veieu la diferència bàsica entre aquests plats és la textura final que se li dona a la tortilla trocejada. En el cas dels "totopos" la "tortilla" és cruixent i en el cas dels "chilaquiles" és força més tova.

Tornant a la frase inicial, "Comes tan lento que empiezas con chilaquiles y acabas con totopos".

¿Què passa quan vas molt, però que molt lent, menjan-te un plat de "chilaquiles"? Doncs resulta que els trossos de tortilla que s'havien fet tous al banyar-los en la salsa es tornen a fer durs.

Penseu però, que per a que això succeixi haurien de passar, no sé, 6 hores?. És a dir, que la frase és molt, però que molt exagerada.

I fins aquí el post, un día d'aquest us explico com fem els "totopos" a ca l'aixetaire.