Super Rebanaditas

Deprés de massa dies sense parar pel blog i en vista de l'èxit suscitat pel post dedicat a la "jicaleta" torno amb una altra galindaina mexicana, en aquest cas però de tipus industrial. Amb tots vosaltres la "Super Rebanadita".














Com veieu a la imatge es tracta d'una mena de "Chupa-chups" però en aquest cas el caramel te forma i gust de "rebanadita" de síndria. I aquesta "rebanadita" es troba dins un bosseta que conté chile en pols.

Els més àvids consumidors de galindaines us haureu adonat que la "Rebanadita" vindría a ser la cosina mexicana del "Fresquito" i segurament ja sabreu de què es tracta.

Però per si de cas no esteu familiaritzats amb el "Fresquito", el qual voldria dir que part de la vostra infància no va tenir sentit, aquí us passo unes instruccions per consumir la "Rebanadita" que també us serviran per consumir el "Fresquito", i en cas que no l'haguéssiu provat mai, recupereu el temps perdut.

Òbviament hi ha diferències pel que fa al gust però la mecànica en el consum i els efectes secundaris són similars. Pas a pas, sóm-hi.

Primer, obrir l'envàs. No cal dur máscara per fer-ho però depèn de com sí cal tenir força de lluitador per obrir-lo. De totes maneres sabent allò de "más vale maña que fuerza" podeu fer servir unes estisores.














Segon, agafar-la. Prenent-la pel pal tragueu la "rebanadita" de l'envàs de manera que us quedeu amb la “rebanadita” en una mà i el sobre en l'altra. Aquest pas tan simple és de vital importància per poder realitzar el quart pas amb èxit.














Tercer, llepar-la. Poseu-vos la “rebanadita” a la boca i llepeu-la amb fruïció, gaudiu-ne el seu sabor inconfusible. Probablement en aquest moment començareu a notar els primers efectes del "chile" ja que normalment la “rebanadita” sol dur-ne una mica impregnat.














Quart, arrebossar-la. Un cop està ben humida suqueu la "rebanadita" en el chile fins que estigui ben arrebossada. Penseu que si el segon pas no l'heu fet bé i es dona el cas que teniu la rebanadita i l'envàs en la mateixa mà amb aquest pas no us en sortireu.














Cinquè, tornar-la a llepar. Atenció, mai a la vida aspireu aire mentre llepeu la "rebanadita" ja que el chile en pols aniria directe a l'esòfag i us ennuegaríeu. Dit això, llepeu de nou i gaudiu del chile desfent-se a la boca, noteu com la llengua embogeix i aguanteu la coïssor fins que desaparegui el chile o se suïcidin les vostres papil·les gustatives. Llavors (i només llavors) gaudireu de la merescuda i retrobada dolçor de l'ara, més que mai, refrescant “rebanadita”.














No caigueu en la temptació de llepar la “rebanadita” massa estona ja que es podria donar el cas que us quedeu només amb el pal i llavors la manera d'acabar-vos el chile que queda a l'envàs seria letal.














Després del cinquè pas torneu al quart pas i repetiu el procés fins que no quedi chile a l'envàs o fins haver arribat al vostre límit de tolerància al picant.

I fins aquí el segon volum de la sèrie galindaines mexicanes. Només dir-vos que després de consumir dolços ja sabeu que cal raspallar-se els dents.