Aquests darrers mesos se'ns han mort tres familiars molt estimats.
L'última en morir va ser l'àvia de casa, la iaia, que després de massa anys de malaltia es va adormir la nit del 14 de Febrer i ja no es va despertar.
Aquell diumenge al matí, quan anàvem cap al poble, l'E cantussejava aquesta cançó...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Feia molts anys que no escoltava aquesta cançó. Sovint la sentia a casa quan era petita, l´escoltava la meva mare, que se´n va anar com les orenetes, molt jove.
ResponEliminaM´has fet encongir el cor una miqueta avui, però també t´ho agraeixo.
Una abraçada.
A, una abraçada.
ResponEliminaHo sento..
ResponEliminaIsaura, gràcies.
ResponEliminaAixetaire,
ResponEliminaEl vaig escriure per la Iaia del meu millor amic, que també era la meva:
L'última part és la que vaig fer:
http://ulleres.blogspot.com/2009/10/llums-i-records.html
La volia compartir ara que he llegit el teu post.
Una abraçada
Pablo
Pablo, gràcies.
ResponEliminaUna abraçada.