El Pulparindo

La primera vegada que vaig tornar de Mèxic vaig dur, a mode de souvenir, un mega-mix de "dulces" per als amics i companys de feina.

Els dolços no van agradar a tothom (colla de llepafils) però hi va haver una minoria de cuates sibarites a qui van entusiasmar.

D'ençà, aquesta minoria sibarita, quan s'assabenta que he d'anar a Mèxic, em demanen que els porti dolços.

I en concret me'n demanen un de molt senzill però alhora delicat, aquest és, un clàssic entre clàssics, el "Pulparindo".

El "Pulparindo" és un dolç fet, al igual que molts dolços mexicans, a base de pasta de "tamarindo" que es disposa en forma de barreta, se sala i s'arrebossa de chile.

Personalment, m'agrada menjar-lo a petites mossegades deixant-lo desfer lentament sobre la llengua mentre realitzo alguna activitat intel·lectual, com ara, escriure aquest blog.






















El "Pulparindo" és un dolç indicat per a paladars delicats ja que no és especialment picant. Per als avesats al chile però existeix una versió "extrapicante".






















D'aquests últims en tinc una caixeta que guardo per a les grans ocasions, com ressolució d'auto-definits de Tarkus o re-visionats de pelis de Rohmer.


En el seu dia em vaig adonar que parlar-vos de dolços era una mica una tocada de pera, ja que em dedico a posar-vos les dents llargues i després us quedeu amb les ganes.

Avui però voldria posar-hi remei, ja que he re-trobat una botiga a Barcelona on venen alguns d'aquests dolços, i en concret, el "Pulparindo".

La botiga es diu Iztli i recordo haver-hi menjat un burrito força bo quan estava situada al Born però es veu que ara s'han traslladat a la Barceloneta.

Podeu localitzar-la a través de la seua web, on veureu que també admeten comandes.