Suposo que hores d'ara ja sabreu, o no, del tancament de la revista SuperPop.
El que potser no sabreu és que la SuperPop es publicava a Mèxic. Jo, la veritat, tampoc ho sabia però m'ho ha explicat l'E, mexicana de tota la vida ella.
Es veu que quan l'E era adolescent, i d'això ja en deu fer més de 15 anys, en va comprar algun número.
I l'E llegia coses del tipus, tal qual m'ho ha dit ella, "si te quieres enrollar con el tío de la chupa...". I l'E no entenia res d'allò, "enrollar?, tío?, chupa?".
Els de la SuperPop no van caure en que la joventut mexicana potser parlaria diferent de l'espanyola, cosa que avui en dia hi ha gent que tampoc enten.
En fi, que l'E va deixar de comprar la revista i al igual que ella molts d'altres, i la revista va durar poc a Mèxic.
Per la meua part, la SuperPop, només recordo haver-la comprat un cop. Va ser un número en que regalaven un trocet del mur de Berlín, quan la caiguda.
La veritat, a aquella edat, no entenia pas que suposava la caiguda del mur però recordo haver comprat la revista amb molta il·lusió.
De fet, em sembla que encara guardo aquells trocets en un calaix.
Actualització 16/05/2011: Amb la caiguda de Blogger de fa uns dies sembla que s'han perdut el comentari de la secreta i la meua consegüent resposta :-\
Actualització 23/05/2011: Finalment s'han recuperat els comentaris, ara queda una mica estrany.
Si, a mi em va pasar mes o menys el mateix jajaja... veurás: fa molts anys, a casa de una prima meva, el seu marit compraba el Interviú (segurament pels reportatges..) i una vagada li va venir la Superpop de regal. Em la van donar i quan la llegia, tampoc vaig poder comprendre moltas paraulas (encara que uno suposava coses pel context..) jajajajaja
ResponEliminaMis anécdotas.. jajajaj
Salut!
isa,
ResponEliminaSuposo que tot i que moltes coses es podien sobre entendre, per culpa del llenguatge (entre d'altres), tot plegat no resultava proper i no va acabar de quallar. Però vaja, no us vau perdre gran cosa.
Salut.
Creia que feia molts anys que ja no existia!
ResponEliminaA mi em va agafar l´època post-Pecos i mal m´estigui de dir-ho...algun en vaig comprar. Llegint els consultoris i una secció que es deia "me sucedió a mi" vaig començar a adonar-me que hi havia molt redactor novel·lero i imaginatiu.
secreta,
ResponEliminaNo dissimulis ara. Però tranquila, que l'edició web continúa :-)
Salut.
No pateixis Aixeta, quan els doni la gana ens els tornaran. Total, només deia que als 11 o 12 anys m´agradava en Leif Garrett, horror!!!!
ResponEliminaAh, i em folrava les carpetes amb els adhesius del Super Pop...repelent!!!
Ara ja no folro res i escolto els Manels ;-)
secreta,
ResponEliminaPer una vegada que et permeten esborrar els errors del passat, vas i hi tornes :-P
Salut.
Ostres, tornen els comentaris!
ResponEliminaQuin detallassu!
Oooh :-O
ResponElimina