En acabat d'escriure aquell post me'n vaig recordar, jo diria que per influència d'en Berenguer que últimament ens té acostumats a parlar de la seua canalla, d'un joc que te a veure amb el tope i que està relacionat amb els infants.
Es tracta de quelcom molt simple que està estretament lligat a la psicologia infantil i que he vist a Mèxic com força pares ho practicaven amb els seus "chamaquitos".
Passo a explicar-vos de que es tracta.
Es comença agafant la criatura en braços (si no teniu fills sempre hi ha família o en podeu agafar un a l'atzar :-), el poses de cara cap a tu i procures captar la seua atenció.
Un cop la criatura està per tu fas el següent, apropes el teu front "perillosament" cap al seu fent-li creure que us la pegareu ben forta (si poses cara de por millor que millor).
Just abans de pegar-te la patacada poses el fre i llavors, mentre dius la paraula "tooope" (aquí està el nostre amic geperut), tornes a fer el teu front cap enrere lentament tot mirant-li fixament als ulls com preguntat, “¿què ha passat?”.
Repeteixes la mateixa jugada varies vegades.
Veuràs que al començament la criatura té por, pensa que es farà mal. Però (i aquí es on entra el component psicològic) a base de repeticions, s'adona que no hi ha dolor i poc a poc comença a riure més i més.
Cal anar amb compte però ja que hi ha criatures molt agosarades que quan veuen com va el joc mouen el seu caparró cap al teu i llavors pot ser que us feu mal de debò.
N'he vist alguns que fent això es peguen una bona patacada i després a plorar toca. Però no us penseu, que també n'hi ha algun que després de la patacada encara riu més. Hi ha caparrons més durs que altres.
Nota: no estic molt segur del rang d'edat adequat, entre 0 i 2 anys potser. En tot cas, si us costa massa carregar la criatura en braços potser ja no li farà gràcia. Ho dic perquè hi ha pares que quan en tens 18 es pensen que encara ets un nadó.
Jojo! la verdad no recuerdo haber jugado eso de Toooope!
ResponEliminaCuando tengamos críos catalo-mexicanos, segurito les enseño ese juego importado de las tierras de su madre y mencionado por un catalán en el seu blog.. jaja
Saluditos!!!
Aixetaire,
ResponEliminaDoncs no coneixia el joc, potser perquè els nanos han estat en etapa post-mexica!
En tot cas, jo practico una variant amb el mirall: els agafes a coll i vas corrent cap al mirall, i quan hi ets a tocar t'atures. El riure està assegurat!
Una abraçada!
Isaura,
ResponElimina¿Cómo que no? ¡Ya ponte a tener críos para enseñarles! :-)
Berenguer,
Molt bona la variant del mirall. Si riuen ja fa el què.
Salut.