Me'n recordo que quan vaig passar per allí, tot i que no feia massa calor, de seguida me'n van venir ganes (de gazpacho). Em tira molt el gazpacho a mi.
Però atenció, gaspacho amb "s"... ¿serà que no és el que jo em penso? Probablement la "s" sigui una errada ortogràfica em vaig dir, és tot un clàssic del mòn de la sempre sorprenent retolació mexicana.
Mentre m'hi apropava pensava que com a molt, enlloc d'all i debien posar chile. I enlloc de tomates, jitomates, és clar :-)
Un cop allí però, sorpresa. A pesar de l'ortografia el que veien els meus ulls no era "gazpacho andaluz", era "gazpacho morelià" (o michoacano). I no és el mateix? Doncs no.
El "gazpacho morelià" és una barreja de varies fruites tallades a daus. Entre elles, piña, coco, jícama (la de l'estimada jicaleta) i mango. Després es rega amb suc de llimona mexicana (llima per a mi) i taronja. I per acabar-ho d'amanir t'hi posen un polsim de chile, no hi podia faltar, una mica de sal i hi ratllen "formatge panela" per sobre.
És a dir, res a veure amb l'homònim andalús però igualment bo i refrescant. Molt interessant el punt de formatge, per cert.
Mentre m'ho menjava rumiava, "ja t'ho haguéssis hagut d'imaginar...
...perquè si els sopes no són sopes (sopa) ni las tortillas són tortillas (truita), ¿com volies que el gaspacho fós gazpacho?"
I després vaig rumiar una mica més...
"Li haguessin pogut dir macedònia que s'hi assembla més, no?"
