La conquesta del revés

No sé si fa massa maco recomanar un llibre del que només n'he llegit una quarta part però com que m'està agradant i em sembla que també us pot agradar vaig a fer-ho.

El llibre en qüestió és "Paraules d'Opòton el vell" d'Avel·lí Artís Gener (aka Tisner).



















Per als qui no conegueu en Tisner (a part de deixar-vos l'enllaç a la Wikipèdia) us diré breument que fou un escriptor nascut a Barcelona el 28 de maig de 1912.

Que degut a la seua militància en les files de l'exercit republicà s'hagué d'exiliar a Mèxic durant la Guerra Civil.

I que un cop a Mèxic s'interessà profundament per la seua cultura (ves per on) i fruit d'aquest interès sorgí, entre d'altres, el llibre que vull recomanar-vos.

En aquest llibre Tisner ens explica que, tot estant ell a Mèxic, un amic que allà hi ha fet li presta un manuscrit.

Tan bon punt en Tisner té el manuscrit a les seues mans es dedica a "traduir-nos" (doncs el manuscrit està escrit en nahuatl) el que allí s'hi explica.

Això és, les memòries d'un terrissaire anomenat Opòton que visqué fa més de 500 anys i que en un moment donat de la seua vida decideix enrolar-se a l'exercit per tal d'anar a la conquesta del que ara és Espanya.

I fins aquí us puc contar perquè fins aquí és on he llegit.

Us diré també que em sembla un llibre força àcid, el motiu principal del llibre, els conqueridors conquerits, ja ho és de per sí.

A més, el terrissaire Opòton té una visió de la vida prou peculiar i si a això se li suma l'estil amb que l'autor simula la traducció des del nahuatl en resulten alguns passatges força hilarants.

Espero que amb aquestes quatre dades us hagi picat prou la curiositat per animar-vos a llegir el llibre, si ho feu ja em direu el què.