M'enamoro de morenes, pèl-roges o roses d'entre 20 i 40 anys, altes, mitjanes o baixes; canadenques, espanyoles o angleses... queda clar que no segueixo cap patró.
Això sí, condició sine qua non, han de ser cantautores.
PJ Harvey, Norah Jones, Joan as police woman, Leslie (Feist), Lourdes (Russian Red)... són alguns dels meus amors musicals.
El meu últim gran amor és una morena de 25 anys, baixeta (chaparrita) i mexicana. Natalia Lafourcade.
Tot i que els meus enamoraments solen començar amb l'escolta d'un disc i es confirmen amb un bon directe (indispensable), amb Lafourcade va ser al contrari.
La vaig veure en directe a la passada edició del Sónar i ho vaig fer sense prèviament haver escoltat cap disc seu. Sense prejudicis.
El concert va ser a molt mala hora, les 4 de la tarda, en un escenari que no estava d'acord amb la seua proposta musical i amb un públic escàs i poc predisposat.
Es va presentar tota sola, i tot i que la primera cançó no estava ben quallada, a partir de la segona vaig caure rendit als seus encants i endavant va anar tot rodat.
En ocasions tocava la guitarra i en d'altres el piano, ambdós amb molta desimboltura. I cantar, cantava dolces melodies a estones xiuxiuejades, a estones a tota veu però sempre amb aquell timbre naïf tan seu.
Duia uns enginys que li permetien gravar-se en directe per fer-ho sonar a continuació en bucle infinit. Això li permetia crear ritmes amb la guitarra, afegir-hi acords, fer-se els seus propis cors...
Tot plegat, una serie de capes que creaven una atmosfera de conte de fades.
El millor moment del concert, i quan dic el millor vull dir que se'm va posar la pell de gallina, va ser amb la cançó “Tiempo al viento”. Preciosa.
Aquesta cançó i d'altres les podeu descobrir en el seu myspace.
Us recomano també una entrevista a càrrec de Tamara de Anda (aka Plaqueta, reconeguda blogger mexicana) per a l'últim número de la revista Gatopardo.
Vet aquí el motiu pel qual l'Aixetaire té una revista amb portada dedicada a la Trevi.
Ja m´estranyava a mi, que t´agradés la loca perdida!
ResponEliminaD´aquesta noia només en coneixia una que fa un joc de paraules amb "Marte" i "amarte", té gràcia la cosa!
Haurem d´anar al myspace a veure les novetats.
Salut!
Leí tu post a medio día y me tomé tiempo para oir las rolas de Natalia..
ResponEliminaAunque las nuevas igual me toca darles una segunda escuchada pa digerirlas, la que recomiendas está bien mona.
Mi rola favorita de ella es una del primer disco que se llama "Te Quiero Dar" uy! ella estaba bien chiquita!
Y si, me corrigió muy tarde mi mareado que pronuncié tu nick mal.. U_U pero bueno, es tu nick francés pues..
Saluditos!
A, aquesta cançó que dius em sembla que surt a la peli "Amarte duele".
ResponEliminaEspero que te n'hagi agradat alguna més del myspace :-)
Isa, la veritat és que ha canviat força d'estil però crec que et pot agradar igualment.
La qüestió del nick... ja està bé, sona cool :-)
Salut.
Hola Aixetaire,
ResponEliminaJo la vaig conèixer arrel de la seva col·laboració en l'Unplugged de la Julieta Venegas (no te n'has enamorat mai, d'aquesta?)
Berenguer,
ResponEliminaAmb la Julieta i mantinc una bella amistat :-)