Cajeta is not dulce de leche

De tant en tant per dinar m'agrada passar per una botiga de productes rio platenses i em poso com el quico.

Em demano un pebete de milanesa, una empanada de carn picant, una altra de ceba amb formatge i de postre un parell de croissants amb dolç de llet.

Habitualment em passa que en demanar els croissants enlloc de dir "de dulce de leche" dic "de cajeta" i llavors la noia argentina que m'atén no m'entén.

Però, perquè dic cajeta enlloc de dolç de llet? i què és la cajeta? i el dolç de llet? Anem a pams.

Primer pam, què és el dolç de llet?

Segurament molts ja coneixeu aquest dolç tan popular a tota llatino amèrica ja que els argentins s'han encarregat de popularitzar-lo arreu.


















Es tracta de, fent via, llet amb sucre que s'ha deixat massa estona al foc i s'ha cremat. Un accident culinari deliciós.

Segon pam, que és la cajeta?

Potser el dolç de llet l'havíeu tastat amb un altre nom com arequipe o potser com a manjar que és com se'n diu a Colòmbia i Chile respectivament.

Doncs resulta que cajeta és el nom amb que el dolç de llet es coneix a Mèxic.

Amb això es responc a la primera pregunta ja que aquesta es la raó que fa que jo demani el dolç de llet com a cajeta, la mexicanitat que m'acompanya allà on vagi.

Però atenció, perquè aquí estic cometent un error.

La cajeta i el dolç de llet no són el mateix. Hi ha una diferència bàsica, la llet per fer la cajeta és de cabra i no pas de vaca.


















(veieu que hi ha una cabra a l'etiqueta?)

Això provoca canvis de color, sabor i textura. A diferencia del dolç de llet, la cajeta és força més intensa (ja ho té això Mèxic).

I ja per anar acabant, anem a fer un tercer pam.

Com ja us he explicat, quan li demanes cajeta a un argentí no sap pas de que li estàs parlant. Però ¿què passa si li demanes dolç de llet a un mexicà?

No fa massa estava berenant amb l'E, mexicana de soca-rel ella. Menjàvem pa torrat amb cajeta, quelcom ràpid de fer i deliciós de menjar.

El cas és que trobava que a la meua torrada li faltava una mica més de cajeta, golafre que és un, i li vaig demanar a l'E "¿me pasas el dulce de leche?".

L'E em va mirar amb una cara... jo desconcertat i sense consciència del lapsus comès només vaig saber dir "¿por favor?"

Llavors, molt enfadada, l'E em va contestar, "cajeta no es dulce de leche".