Abans de "Babel" es va rodar un guió d'Arriaga amb Tommy Lee Jones a la direcció, "Los tres entierros de Melquíades Estrada". Aquesta li va valer el premi al millor guió al festival Cannes.
Després de "Babel" un altre guió seu (abans novel·la) també va esdevenir pel·lícula, "El búfalo de la noche". Aquesta segurament ni l'heu vista, va passar desapercebuba.
Aquest any passat, amb l'empenta del guardó a Cannes, Arriaga aconsegueix el seu propòsit i salta a la direcció amb un guió propi, "The burning plain".
I, com ja us vaig dir en l'anterior post, a mi no m'ha convençut. Però perquè?
Breument, perquè la història és fluixa i perquè el director encara és novell.
Guillermo Arriaga enfadat en assabentar-se que a l'Aixetaire no li mola la seua última peli.
La història es poca cosa per a estirar-la tan. Serviria per ser una de les tres trames de "Amores Perros" o de "Babel" però per si sola...
Per altra banda, a Arriaga li falta experiència en aquest camp. No sap donar-li (encara) el dramatisme visual que la història necessita.
Recordant "Los tres entierros...", que tampoc és un mega guió, el director sí li va saber injectar la dosi de drama adequada. Aquelles caminades pel desert...
Em pregunto però que hagués passat amb un director solvent i tampoc visualitzo gaire cosa, un succedani de "21 gramos" potser.
De moment sembla que Arriaga sense un director com cal no se'n acaba de sortir.
Ara espero amb ànsia que s'estreni la peli de l'Iñárritu, "Biutiful". Resultarà Iñárritu un bon guionista o no se'n sortirà sense l'Arriaga?
En un proper post titulat "Iñárritu - Arriaga", veurem que passa invertint els operands.
