Ara bè Nadal

Hi ha una tradició nadalenca a Mèxic que em sembla especialment graciosa. Us en faig 5 pesos a veure que us sembla.

Desconec com es va originar, té tota la pinta de ser un invent comercial, però de ben segur que és 100% mexicana.

Es tracta de regalar una petita ovella de peluix per desitjar prosperitat econòmica. O comprar-te-la tu mateix, no sigui cas que després et quedis escurat.














Durant el Nadal trobes borreguitos de peluix a totes les llars, en general penjats a la porta d'entrada o al rebedor i en venen per tot arreu, inclús per la tele.

Al començament em va semblar estrany, no veia la relació entre les ovelles i els calers. Si haguessin regalat gallines, per allò dels ous d'or...

No vaig trigar gaire però en entendre el simbolisme oví, i si ho vaig entendre jo és perquè es tracta de quelcom molt simple.

Resulta que col·loquialment dels diners, a Mèxic, se'n diu "lana". I com la llana surt de les ovelles, relació establerta.

No és estrany doncs trobar ovelles per tot, tothom s'aferra al que convingui quan van mal dades i a Mèxic hi van sovint, més en els temps que corren.

A part, em sembla un desig molt sensat. Ja sabem que els diners no fan la felicitat però per molta felicitat que desitgis, si no hi ha calers...

Així que, com ja s'apropa el nou any, i molt em temo que no tornaré a postejar fins Gener, aprofito per enviar-vos els meus millors desitjos.

Cuates bloggers, salut (això sempre) i molta llana.

Sudar la cruda

Nadal és arreu època de grans tiberis acompanyats d'ingestes indecents d'alcohol i a Mèxic no podien ser menys.

Vegeu si és així que l'època que va del 12 de Desembre (dia de la Verge de Guadalupe) fins al 6 de Gener (dia de Reis) se l'anomena la "Maratón Guadalupe - Reyes".

I no se l'anomena marató perquè te la passis corrent vint-i-tants dies, que és el que tardaría jo en fer 40 kilòmetres, sinó perquè te la passes menjant (tragando) i bebent (chupando) en sessions maratonianes.

El millor que es pot fer per superar aquesta marató es moderar-se però caure en la temptació de l'excés és massa fàcil i és per això que a l'Anònim de l'aixeta de piu li agrada prevenir prenent algun protector estomacal (Pepto o Almax per als versats en farmacologia).

Tot i les precaucions però sempre hi ha alguna nit en que després d'un bon tiberi la moderació se t'oblida i el protector estomacal se t'acaba i d'aquí cap allà de "antro" en "antro" i de copa en copa és molt fàcil caure en la temuda "cruda". És a dir, acabar amb una ressaca com d'aquí a demà i quedar el·liminat de la marató.

Però inclús en aquests casos hi ha una solució d'emergencia, menjar més i més picant. Òbviament essent una solució d'emergencia és un procediment força agressiu així que si teniu l'estòmac delicat millor deixeu-ho còrrer.

Per dur a terme el procediment d'emergencia cal acudir a la taquería "all night open" més propera, un clàssic de clàssics és el Borrego Viudo d'avinguda Revolució.

Allí, en època nadalenca, els "meseros" disfressats de "reno Rodolfo" et proporcionaran uns tacos amb més salsa que carn que de tan picants que són et faran literalment "sudar la cruda".














Però ¿i si el procediment d'emergencia fallés? Doncs llavors només podriem encomanar-nos a Déu i la Verge i és probablement per això que algún capellà amb vista va obrir a tocar del Borrego Viudo la seua parròquia.














A l'anunci es llegeix "Santuario de la fe, pare de sufrir".


Disculpeu la qualitat de les fotografies però la càmera no dona més de sí.