Una vela, una calaca de cartró, una tasseta de tequila, un tros de pastís, uns bombons, una foto de l'àvia i uns pètals de bugambília per guarnir-ho una mica. Es tracta d'una ofrena força modesta però ja fa el què, propiciar la visita de l'ànima del difunt.
Durant la nit, embolicats entre les mantes, sentim sorolls que l'escèptic de torn dirà que es deuen al canvi de temperatura que provoca que els mobles es contraguin i cruixin. Nosaltres però sabem que són el ossos de l'àvia que "catacric, catacrac" es passegen pel pis anant d'aquí cap allà.
Els primers cruixits són com un tro en una nit de pluja que et desvetlla i espanta però després, com si es tractés del repicar de les gotes a la finestra, es converteixen en una remor reconfortant que et torna el son i apaivaga l'ànima.
Ei,
ResponEliminaNo sé qui ets... però Merci pel enllaç.
Volia ficar el missatge a Chiquidràcula, perquè la canalla d'aquells anys sóc més o menys jo. Llavors, ara als 30 i més, això de canalla sona extrany.
Bé, saps que aquest noi ha fet coses maques al teatre, el que feia de Chiquidràcula, Carlos Espejel. A més a tingut un càncer que cuasi se'l porta a Aztlán amb Posadas i la seva Catrina (el dibuixet del primer post).
Una altra cosa, el Aleks Syntek va sortir també d'aquell programa, és un dels millors músics i compositors de pop de Mèxic (a mi m'ho sembla) i el disc de Ana Torroja que feia versions de Mecano ho va produir ell.
Sobre el Diego, doncs aquest amb Gael van sortir d'una novel.la de televisió quan eren nens i des de llavors... ja ha passat un temps.
res... Només era comentar el punt...
Ei, de res per l'enllaç i merci a tu pel comentari, prenc nota.
ResponElimina