Aquí se somnia

Don Joaquín de la Cantolla y Rico fou un home que somniava en construir un segon pis mòvil, traslladable, lleuger i aerostàtic damunt de la ciutat de Mèxic. Una ciutat a sobre de la ciutat. I és a aquesta fí a la què es dedicà tota la vida.

I és aquesta la història que ens conta Lolita Bosch a "Insólita ilusión, insólita certeza", un llibre en el que a més es fa una lleugera repassada a la història de Mèxic. Des de l'any 1524 en que es traslladen a Mèxic els primer franciscans i es converteix el país en virreinat d'Espanya fins la culminació de la Revolició al 1917 quan s'aprova la nova Constitució.

Però no cal que us espanteu si sou d'aquells a qui la història se us fa feixuga ja que com he dit la repassada és lleugera. Es tracta bàsicament de dates concretes que amb el personal estil de l'escriptora i acompanyades d'unes ilustraciones exquisides fan que pel cap damunt el llibre es llegeixi en mitja hora i amb digestió fàcil.

Deixant enrera la història i tornant a la vessant somniadora del llibre potser més d'un haurà pensat que el tal Cantolla estava una mica boig, per no dir del tot. Un segon pis a sobre de la ciutat... quina bogeria, encara que de bogeries a Ciutat de Mèxic ja se'n veuen força i potser se'n vegin més mentre hi hagi somniadors com ell.

"Por que Cantolla hoy se ha levantado después de tener un sueño. Después de entender que hacer algo así es posible. Que aquí es posible. Que aquí habrá niños futuros que se inventen escobas gigantes para barrer la contaminación, científicos absortos que querrán erigir ventiladores gigantes para que la ciudad no se caliente, políticos que propondrán subir las calles más arriba de las casas, ingenieros que merodearán bajo la tierra con gusanos metálicos destruyendo el patrimoio artístico nacional que encuentren enterrado por el paso se los siglos. Aquí se sueña. Por eso es posible imaginarlo todo."

Algunes d'aquestes coses encara no han succeït a ciutat de Mèxic i potser no succeiran mai però n'hi ha que ja son un fet. Segurament direu que el metro n'és una, al cap i a la fí de metro n'hi ha a totes les grans ciutats. Doncs sí, el metro n'és una però n'hi ha un altra.

¿Us imagineu un segon pis a sobre de les rondes de Barcelona ciutat? ¿una altra ronda construïda damunt de la ja existent per descongestionar el trànsit? Doncs n'hi va haver un que un dia es va despertar, s'ho va imaginar i avui per avui a Ciutat de Mèxic és un fet, n'hi diuen "el segundo piso del Periférico".

Potser no anava tan desencaminat en Cantolla.