Vegeu si és així que l'època que va del 12 de Desembre (dia de la Verge de Guadalupe) fins al 6 de Gener (dia de Reis) se l'anomena la "Maratón Guadalupe - Reyes".
I no se l'anomena marató perquè te la passis corrent vint-i-tants dies, que és el que tardaría jo en fer 40 kilòmetres, sinó perquè te la passes menjant (tragando) i bebent (chupando) en sessions maratonianes.
El millor que es pot fer per superar aquesta marató es moderar-se però caure en la temptació de l'excés és massa fàcil i és per això que a l'Anònim de l'aixeta de piu li agrada prevenir prenent algun protector estomacal (Pepto o Almax per als versats en farmacologia).
Tot i les precaucions però sempre hi ha alguna nit en que després d'un bon tiberi la moderació se t'oblida i el protector estomacal se t'acaba i d'aquí cap allà de "antro" en "antro" i de copa en copa és molt fàcil caure en la temuda "cruda". És a dir, acabar amb una ressaca com d'aquí a demà i quedar el·liminat de la marató.
Però inclús en aquests casos hi ha una solució d'emergencia, menjar més i més picant. Òbviament essent una solució d'emergencia és un procediment força agressiu així que si teniu l'estòmac delicat millor deixeu-ho còrrer.
Per dur a terme el procediment d'emergencia cal acudir a la taquería "all night open" més propera, un clàssic de clàssics és el Borrego Viudo d'avinguda Revolució.
Allí, en època nadalenca, els "meseros" disfressats de "reno Rodolfo" et proporcionaran uns tacos amb més salsa que carn que de tan picants que són et faran literalment "sudar la cruda".
Però ¿i si el procediment d'emergencia fallés? Doncs llavors només podriem encomanar-nos a Déu i la Verge i és probablement per això que algún capellà amb vista va obrir a tocar del Borrego Viudo la seua parròquia.
A l'anunci es llegeix "Santuario de la fe, pare de sufrir".
Disculpeu la qualitat de les fotografies però la càmera no dona més de sí.
Ei, Bon any, suposo que la fe amb le pet que vas portar (això de que la camera no dona per més G G G) una abraçada des de un lugar d'aquest mateix lugar...
ResponEliminaApa, ara me'n vaig cap a la terra de les papallones monarca
Pablo
Que no que era la càmera, de debó.
ResponEliminaVagi bé per l'altiplà.
Anònim,
ResponEliminaQue no, que, deixa't de vulgars i inútils antiàcids! El millor que hi ha per l'estomac és un omeprazol, i comprat a la metròpoli. És imprescindible, junt amb sulfintestin i ciprofloxina, per sobreviure a la dieta de l'altipla i la venjança de Moctezuma.
Una abraçada i bon 2009
L'omeprazol ja me'l conec, en vaig prendre una època. Els altres 2 me'ls apunto per si de cas.
ResponEliminaSalut.
Jojo! la cruz, cruda, crudelia!
ResponEliminaTienes razón: para esos momentos, de verdad que nada como los tacos con mucha salsa verde.. hasta te despiertan y hacen sudar.. jaja
Alguna recomendación catalana para curársela por acá y que sea similar a México?
Bon y chido any!
¿Recomendación catalana para pasar la cruda similar a la mexicana?
ResponEliminaEn versión taco ahora mismo no se me ocurre nada pero en versión caldo... quizás si a la "escudella" le añadimos chipotle conseguimos un pozole catalán :-)
Salut.