A Mèxic, de les sabatilles esportives en diuen "tenis" i a més a més, aquests tenis en concret són fets a Mèxic. O sigui, que són uns “tenis” de totes, totes. Oi què són bonics?
Quan amb la E vàrem veure el logotip, encreuament de Nike i Asics, darrera l'aparador no ens en vam poder estar i en vam haver de comprar 2 parells. Ens van costar 180 pesos (10 euros) cada parell, una ganga.
Aquesta marca de “tenis”, la Panam, vindria a ser com unes Golfitos o unes Paredes a la mexicana, és a dir, uns clàssics, de no massa qualitat però uns clàssics al cap i a la fi.
Com podeu veure a la foto, les Panam no només són aptes per mexicans, tan serveixen per ballar el "pasito duranguense" com la sardana.
Sembla ser que durant un temps aquests "tenis" es van deixar de fabricar però ara es veu que els tornen a fer i em sembla que s'estan posant de moda, a part de perquè realment son realment bonics (me n'he enamorat què hi faràs), suposo que també per una qüestió de nostàlgia.
Tenint en compte que són uns “tenis” barats només els hi trobo una pega i és que no transpiren gaire (o gens), és a dir, que al final del dia desprenen una pudor que et deixa estès. Afortunadament, tot té solució.
Amb una bona "oreada" i una empolsegada d'Olorex, llestos.
Jajajajajajajaja! amé la foto con el talco para pies jajajajjajajajaja!
ResponEliminaNi modo, para cuando quieras tener oportunidad de quitarte "las bambas" (jajajaaaa! todavía me da risa como les dicen) pues cómprate unos zapatos Geox =P
Saluditos!
Isaura, son los únicos tenis que he tenido en la vida que huelen malan, palabrita. Aun así los amo :-)
ResponEliminaSalut