Torus Interruptus

Us sona Michelito? Sí? No?

Si penseu que és una beguda a base de Miguelitos i "chela", la resposta és no.

Si penseu que és un torero d'11 anys que causa sensació allà on toreja i a Mèxic en especial, la resposta és sí.

Resulta que fa un parell de setmanes, sense anar més lluny, va matar 6 vedells 6 a la plaça de toros de Mèrida (no la extremenya, la yucateca) establint així un record Guiness.

El Michelito després d'aconseguir "las 2 orejas y el rabo" va sortir de la plaça per la porta gran en braços d'una multitud d'afeccionats fervorosos.

Llegint aquesta notícia l'altre dia, i després de polemitzar amb E. sobre el tema, me'n vaig adonar que havent viscut a Espanya 30 anys mai havia assistit allà a una "corrida" de toros i que la primera vegada que vaig veure toros va ser a, sí, ho heu endevinat, Mèxic.

Aquest cop no va ser cap rampell del tipus "demà a la plaça de toros que hi falta gent" sinó que fou una qüestió de "purititita" casualitat.

Va ser un dia fent una visita a la ciutat de Tlaxcala. Havent dinat una "arrachera" boníssima calia anar a caminar una mica per fer la digestió i que millor que donar un vol per Tlaxcala a les 4 de la tarda i a 30ºC.

Mentre voltàvem per la plaça major ens vam creuar amb un "vochito" que per megafonia anunciava "¡Toros!, ¡toros!, esta tarde gran corrida a cargo de los toreros..." (o quelcom semblant). Realment cap dels que hi erem vam pensar en anar-hi encara que després tots hi vam fer cap.

Camina que caminaràs ens vam dirigir cap al monestir i déu ni do la pujadeta per arribar-hi, sort que allí m'hi esperava una refrescant "jicaleta". De nou vam sentir el "¡Toros!, ¡Toros!...", aquest cop provinent de la plaça de toros que justament queia a sota del mirador del monestir.

Passats un minuts mentre estàvem allà asseguts a la solana van sonar "los clarines" i van aparèixer els toreros, amb dona torera inclosa (la que saluda a la foto).














Passo a fer-vos la crònica: "En acabar de sonar los clarines s'obren les portes i surt el toro, aka hastado, que volta que voltaràs a la plaça que per això les fan rodones".














"El torero a qui la sort ha volgut que li toqui el primer dóna varies capotades i duu el toro cap al centre de la plaça".














"Tot seguit fa acte de presència el picador que després d'unes quantes estocades i com que no teníem l'estomac per a sang, encara estem amb la digestió, fa que toquem el dos".














Vista la meua crònica taurina es dedueixen dos coses. Una, que la meua primera vegada va ser un "gatillazo" (ja ho tenen això les primeres vegades). I dos, que fent de cronista taurí no m'hi guanyaria la vida (de Matías Prats només n'hi ha dos).

A tot això, estant allí veient els toros sense pagar i amb el sol pegant-me fort al clatell em va venir al cap una pregunta d'aquelles tontes, ¿ser espanyol i no haver anant mai als toros és com ser mexicà i no haver anat a mai a "las luchas"? Mmm....


Un altre dia ja dedicaré un post exclusiu a Tlaxcala que prou s'ho val, avui la cosa anava de toros.