En el primer post us vaig explicar que pensava fer-ne d'aquest blog, contar-vos les meues impressions sobre Mèxic, però mai us vaig explicar l'origen del títol i ara me n'adono que potser seria necessari acabar d'esclarir-ho tot plegat. Anem per feina doncs.
Quan vaig ser a Mèxic per primer cop hi va haver moltes coses que em varen cridar l'atenció, òbviament. D'entre totes, una de ben simple però força curiosa, un tipus d'aixeta que mai havia vist a cap altre lloc. En un parell de paràgrafs veureu de quin tipus d'aixeta es tracta.
Més endavant, navega que navegaràs per la blogosfera, vaig fer cap a un blog anomenat "Cartes de Mèxic". En aquest blog, un català expatriat a terres mexicanes ens contava (ara s'ha pres un recés) les seues vivències a l'altiplà. Ràpidament, ja que empatitzava fàcilment amb l'autor i per suposat perquè el blog m'entacava, me'n vaig fer fan.
En un de tants posts, en Geococcyx (així es diu l'expatriat), es feia ressò de la ja famosa "aixeta de piu". Explicava el curiós que li havia semblat el giny i fins i tot ens instruïa sobre el seu us. Vet aquí l'aixeta de piu, l'original.
Acabat de llegir el post no em vaig poder estar d'afegir-hi un comentari ja que a mi també m'havia cridat l'atenció i em va alegrar saber que no era l'únic sorprès.
Aquell comentari va ser el primer que hi feia i el vaig fer com anònim. Llavors, cada vegada que tornava a fer-hi un comentari m'identificava com "l'anònim de l'aixeta de piu", d'aquí el meu pseudònim (tot i que ja se'm comença a fer llarg i em sembla que l'escurçarem).
Donades les explicacacions i ja per concloure, es podria dir que, d'una manera força peculiar, l'aixeta de piu és l'element que representa l'essència de la curiositat que sento tot estant a Mèxic; també és l'embrió d'aquest blog on s'acumulen totes aquestes curiositats i com no podia ser d'una altra manera també n'és el títol.
Perquè d'aixetes n'hi ha a tot arreu, però d'aixetes de piu, només n'hi ha a Mèxic.
Bastante original. Te confieso que le pregunté a mi esposo que significaba, pero no agarraba la onda de a que venía lo de Piu..
ResponEliminaAhora ya lo sabemos ambos..
Es cierto, acá no existen esos grifos, a veces pienso que no son tan higiénicos..
Saluditos!
Anònim, et segueixo des de que vas aparèixer a can Geococcyx.
ResponEliminaPer molts anys pugui anar rajant aquesta aixeta mexicana!
A.
Isaura, ya me parecía que una aclaración era necesaria, confirmado. Los grifos, a mi sí me parecen higiénicos... es que soy fans :-)
ResponEliminaA, què discreta ets! :-) Em pensava que només eren un parell els que coneixien la qüestió del títol però veig que deuen ser tres (?). Que ragi, que ragi...
Salut.
Anònim, som més de tres i de quatre els que coneixem la qüestió del teu títol, i t´ho puc ben assegurar.
ResponEliminaQue ragi...
Salut