Temporada d'ànecs

Fa uns quants caps de setmana vaig veure la segona pel·lícula de Fernando Eimbcke titulada "Lake Tahoe".

La peli, la vaig veure amb ganes de que m'agradés i amb intenció de recomanar-la posteriorment aquí al bloc però no m'ha acabat de convèncer. Que sapigueu però que hi ha qui troba que és la repera.

Potser, que no m'hagi acabat de convèncer, ha estat culpa meua per haver-me creat massa expectatives a ran de la seua primera peli, "Temporada de patos", que em va encantar.

Sigui com sigui, com no tinc ganes de posar-me a contar-vos perquè m'ha deixat a mitges "Lake Tahoe" us explicaré les bondats de la primera peli del tal Eimbcke (tros de cognom).

Anant al gra us diré que "Temporada de patos" em sembla una petita gran pel·lícula.

Petita perquè la història succeeix bàsicament en un mateix lloc, un departament situat a la emblemàtica unitat de Tlatelolco (Mèxic DF).

Petita perquè només te 4 personatges, i de fet el quart apareix cap al final. A més els 3 personatges protagonistes son "petits" d'edat.

Petita perquè la història en si és petita. El plantejament inicial, dos amics es queden sols a casa un diumenge a la tarda amb l'únic objectiu de jugar a videojocs però resulta que se'n va el llum.

Però també us he dit que era una gran peli.

Gran perquè es nota que està feta amb molta cura i això, avui per avui, no es fàcil de trobar.

Gran perquè els personatges, tot i no ser actorassos, destil·len tendresa a litres.

Gran perquè sembla que no ens estiguin contant gaire cosa però en acabar la història quedes tocadet.

Finalment, per acabar d'animar-vos a que vegeu "Temporada de patos", i com ja ve essent costum des que vaig recomanar-vos "Rudo y Cursi", un videoclip.

Es tracta de la cançó "Un pato" que apareix durant els títols de crèdit cantada per Natalia Lafourcade, "cuac, cuac, cuac...".