dijous, 12 de novembre del 2009

Promenades

Aquest setmana passada vaig estar a París, amb dos propòsits, visitar uns amics i “turistejar”.

Tot i que a París ja hi havia estat, com aquesta vegada hi anava amb l'E que no hi havia estat mai, m'ha tocat visitar llocs ja coneguts.


Notre Dame, Torre Eiffel, Champs Élysées, Louvre, Sacré Coeur ...


Però també, i a petició de l'E, hem visitat d'altres llocs on jo encara no havia estat.


El Moulin Rouge, les botigues Tati, el café Les Deux Moulins (el d'Amélie)... i també cementiris.















Dos cementiris concretament, el de Père Lachaise i el de Montparnasse.


Al primer hi vàrem anar espressament i al segon hi vàrem fer cap de casualitat.


Hi havia vaga de RER, vam baixar en una parada imprevista i passejant, passejant vàrem fer cap al cementiri de Montparnasse.


Com que ja hi erem, vam entrar-hi i també de casualitat vam trobar-hi la tomba de l'expresident mexicà Porfirio Díaz.















De Porfirio Díaz en sabia poca cosa, bàsicament que havia donat nom a una etapa bastant "pròspera" a Mèxic, el "Porfiriato".


L'E però en sabia alguna cosa més i passejant entre tombes m'en va fer cinc pesos.


Resulta que al començament del seu mandat, Porfirio semblava un president guay que aportaria a Mèxic modernitat i els ensenyaria a parlar francès.


Després però es va liar el tema. La prosperitat va resultar que només va ser per als rics i els pobres cada cop eren més pobres.


Quan a Porfirio li tocava abandonar s'hi va negar, es va tornar a presentar a la reelecció i va guanyar de manera fraudulenta.


Llavors hi va haver una gran revolta, "Revolución Mexicana" en diuen, i Porfirio es va haver d'exiliar a França.


Quan ja m'estava avorrint, no per l'E, sinó perquè la política mexicana sembla repetir camins que mai arriben enlloc, vàrem trobar la tomba de Cortázar.














Sobre el marbre, a mode d'ofrena, hi havien deixat veles, cigarretes, algún encenedor, l'emboltori d'un paquet de mate... i varis papers.


L'E es va ajupir, va agafar un dels papers i el va llegir,


"Andábamos sin buscarnos, pero sabiendo que andábamos para encontrarnos."

De casualitat, passejant.

4 comentaris:

  1. Ay ese Don Porfirio.. uno de nuestros ilustres y transas gobernantes de los que hasta da tristeza hablar.
    No es en ese cementerio donde está la tumba de Jim Morrison? yo le hubiera ido a dejar un cigarrito de esos que da risa como ofrenda.
    Saluditos!

    ResponElimina
  2. Isa,

    Sí un altre transa... :-\

    Jim Morrison està a Père Lachaise, també el vàrem visitar.

    Salut.

    ResponElimina
  3. Aixetaire, aquest és el viatge que m´hagués agradat repetir aquesta tardor, però he anat una mica més cap al sud.
    Els cementiris de París són la meva assignatura pendent encara i tinc "Rayuela" a mig llegir.Potser més endavant quan l´acabi...

    ResponElimina
  4. secretA,

    París a la tardor té molt encant però ja hi comença a fer fred.

    Segur que "més cap al sud" hi has estat magníficament.

    Ben tornada.

    ResponElimina