La salsa

A la majoria dels mexicans se'ls fa molt difícil menjar sense picant. Qualsevol plat que no s'acompanyi d'alguna salsa, i quan dic "salsa" s'entén quelcom amb chile, se'ls fa sonso.

No és que no puguin menjar sense picant però quasi quasi. Hi estan tan avesats que qualsevol plat que no dugui picant se'ls fa insípid. Per a que us feu una idea de quant els agrada el picant, anècdota va.

Fa uns anys vaig portar a un mexicà recent aterrat, el senyor M, a un restaurant de cuina tradicional catalana. Em feia il·lusió que tastés una mica de carn a la brasa però sobretot volia explicar-li que era allò del pa amb tomàquet.

Li vaig ensenyar l'art de preparar una bona torrada de pa de pagès amb tot el que hi entra pel preu, all, tomàquet, oli i sal. Un cop la llesca estava ben amanida el senyor M hi va fer una mossegada, només una. Acte seguit va preguntar on estava la salsa.

Com que de salsa "salsa" no n'hi havia, hi havia romesco i allioli però no era allò el que buscava, li vàrem demanar al cambrer si com a mínim tenia Tabasco. Malauradament per al senyor M tampoc hi havia Tabasco.

Acte seguit, el senyor M va agafar el pot de pebre, se'l va mirar per verificar que certament era pebre i sense pensar-s'ho gaire en va tirar a la seua torrada. Llavors, la va mossegar, i com que va trobar que encara no picava prou va posar-n'hi més.

Acabada la segona tanda de pebre el senyor M va tornar a mossegar el pa amb tomàquet (i pebre), encara que no era exactament el que li hagués agradat ja li estava bé. Em va mirar assentint i em va dir que li agradava allò del pa amb tomaquet.

Després, amb tota la naturalitat del món, el senyor M va atacar les costelles de xai que acabaven d'aterrar a taula. Jo, encara me'l mirava estupefacte.