Mordida en 3 actes. II - Els canins.

Els canins o queixals es fan servir per esquinçar. En el cas dels animals, a més, també els serveixen per atrapar les seues preses.


La A i el J estaven engarjolats en una comissaria a les afores del DF. Hores d'ara haurien de ser a casa, calentets i escarxofats al sofà. En canvi, estaven entre reixes, passant fred i asseguts en un banquet de fusta que se'ls començava a clavar al cul.

Quan aquell oficial els va dir que la troca era robada no s'ho podien creure i això que els va ensenyar un llistat de vehicles on apareixia la seua matrícula. "I què?" van pensar, "aquest llistat el faig jo amb el Word". De totes maneres, com més valia no portar-li la contraria, el van "acompanyar" a comissaria.

Un cop allà els van ensenyar una denuncia de robatori. Es van repensar, "bé, potser sí que es robada la troca". A més, en cap moment es va parlar de mordida, semblava que la cosa anava de debò. Llavors els van permetre fer una trucada, com a les pel·lícules, i van avisar la germana del J, l'advocada de la família.

L'oficial que els havia detingut i tres més els "vigilaven" mentre jugaven a cartes. D'aquells quatre polis no se'n podia esperar res de bo, feien una fila horrible; bruts, despentinats, descamisats... n'hi havia un que es gratava tota l'estona (potser tenia puces i tot). Semblava aquell quadre, "Gossos jugant al poker".

La A duia el tupper de chilaquiles entre les mans. Abans de baixar de la troca J li havia dit que no hi deixés res de valor, per si de cas. Com que la troca era nova i encara no hi havia hagut temps per deixar-hi res de bo la A es va endur els chilaquiles que, amb la gana que tenien, havien adquirit prou valor.

Quan els polis començaven l'enèsima ronda, un d'ells es va girar cap a la A i el J i els va bordar "com tardi massa ta germana us quedeu tancats fins dilluns". El J va demanar perquè i li van respondre que dissabtes i diumenges no es treballava. El poli males puces va afegir "i entre setmana juguem a cartes".

Mentre els polis reien la A li va arremangar la màniga del jersei al J per mirar el rellotge. Faltaven deu minuts per mitja nit. Es van abraçar. Aquells polis jugant al poker els tenien ben agarrats.

Continuarà...

Paràbola de "el alcoholímetro"

En aquesta vida us trobareu davant situacions en que tindreu que actuar amb rapidesa. La resposta a aquestes situacions potser no serà complexa però no la menysteniu perquè en menys d'un segon pot canviar el vostre futur.

Fa tres mesos, a les tantes de la matinada, l'A i a la MM tornaven de festa amb el cotxe quan els van aturar en un control d'alcoholèmia. Li van demanar a l'A si havia begut i com que ho havia fet li van fer la prova i va donar positiu.

L'A es va haver de passar 24 hores a "el torito", que és com se'n diu del lloc on engarjolen als que enxampen conduint beguts. La MM, per la seua banda, va haver de trucar al seu pare perquè l'anés a recollir, ella també havia begut i si conduia també l'engarjolarien.

Tot i que a final de comptes l'experiència de l'A a "el torito" no va ser traumàtica, i el pitjor de tot va ser haver de despertar al pare de la MM, s'haguessin pogut estalviar el tràngol si en un moment donat haguessin escollit una altra resposta.

Segurament pensareu que no bevent o agafant un taxi quan tocava era suficient. Sí, certament, però un cop el mal estava fet també s'haguessin pogut estalviar el tràngol, però com? Per si esteu pensant en una "mordida" ja us avanço que la cosa no va per aquí.

Fa un mes tornàvem de festa a les tantes de la matinada, la B, la E, el F i jo amb el vocho del F, quan ens van aturar en un control d'alcoholèmia. Llavors, li van preguntar al F "¿ha estado tomando?".

Després d'aquella pregunta capciosa i abans que F contestés no va passar ni un segon, lapse ínfim suficient però per a que es conjuguessin totes les seues neurones i consensuessin una resposta, "no".

Dit això, simplement "no", ens dessitjaren bona nit i vàrem continuar el nostre camí.

Si com a mínim l'A i la MM haguessin demanat el comodí del 50%...

Mordida en 3 actes. I - Els incisius.

A l'hora de fer una mordida els incisius són les dents que actuen primer, s'utilitzen per tallar l'aliment.


Un divendres com molts altres la A i el J tornaven de treballar. Eren vora les vuit de la tarda i com tots els divendres a aquella hora el trànsit estava força carregat. La troca que els havia regalat el pare d'ella el mes passat avançava a pas de cargol.

La A i el J estaven rendits i només tenien ganes d'arribar a casa. Soparien el tupper de chilaquiles que els havia dut la mare d'ell al taller i que ara duia l'A entre les cames. Després, per fer la digestió, seurien al sofà, posarien algun devedé i segurament s'adormirien abans del final.

Mentre discutien quina peli mirarien en arribar el trànsit s'alleugí i en qüestió de vint minuts agafaven el trencall cap a casa. Finalment el J havia cedit i posarien la peli que a la A li feia més gràcia, fet i fet, el J sempre s'adormia als cinc minuts de començar.

La gana va fer que l'A obrís el tupper de chilaquiles per olorar-los, mira que li queia malament la sogra però quins chilaquiles que feia. Després els va passar per sota el nas del J i de seguit se li va fer la boca aigua, "llàstima que la troca no du microones de sèrie" va dir.

Mentre reien l'ocurrència del J i ja es feien a casa assaborint els chilaquiles una sirena de policia els va tallar el rotllo. Tan aviat va poder, el J aturà la troca, i mentre l'A es preguntava quina imprudència podien haver comés, l'oficial va donar uns copets al vidre.

El J va trigar una estona a abaixar el vidre, encara tenia el reflex de buscar la maneta de la vella Caribe. Llavors, l'oficial s'apropà a la finestra i amb una rialla que mostrava tots els incisius els va donar la bona nit. Acte seguit, els va informar que el vehicle que duien era robat.

Continuarà...

La salsa

A la majoria dels mexicans se'ls fa molt difícil menjar sense picant. Qualsevol plat que no s'acompanyi d'alguna salsa, i quan dic "salsa" s'entén quelcom amb chile, se'ls fa sonso.

No és que no puguin menjar sense picant però quasi quasi. Hi estan tan avesats que qualsevol plat que no dugui picant se'ls fa insípid. Per a que us feu una idea de quant els agrada el picant, anècdota va.

Fa uns anys vaig portar a un mexicà recent aterrat, el senyor M, a un restaurant de cuina tradicional catalana. Em feia il·lusió que tastés una mica de carn a la brasa però sobretot volia explicar-li que era allò del pa amb tomàquet.

Li vaig ensenyar l'art de preparar una bona torrada de pa de pagès amb tot el que hi entra pel preu, all, tomàquet, oli i sal. Un cop la llesca estava ben amanida el senyor M hi va fer una mossegada, només una. Acte seguit va preguntar on estava la salsa.

Com que de salsa "salsa" no n'hi havia, hi havia romesco i allioli però no era allò el que buscava, li vàrem demanar al cambrer si com a mínim tenia Tabasco. Malauradament per al senyor M tampoc hi havia Tabasco.

Acte seguit, el senyor M va agafar el pot de pebre, se'l va mirar per verificar que certament era pebre i sense pensar-s'ho gaire en va tirar a la seua torrada. Llavors, la va mossegar, i com que va trobar que encara no picava prou va posar-n'hi més.

Acabada la segona tanda de pebre el senyor M va tornar a mossegar el pa amb tomàquet (i pebre), encara que no era exactament el que li hagués agradat ja li estava bé. Em va mirar assentint i em va dir que li agradava allò del pa amb tomaquet.

Després, amb tota la naturalitat del món, el senyor M va atacar les costelles de xai que acabaven d'aterrar a taula. Jo, encara me'l mirava estupefacte.