dijous, 29 d’abril del 2010

Zoé a Bcn

Barcelonautes, aquesta nit estaran tocant a la city els Zoé, una de les bandes més en forma de l'actual panorama pop-rock mexicà.



Jo no m'ho perdo.

dimecres, 28 d’abril del 2010

La perdició de Ripstein





















En aquest blog he postejat sobre cinema mexicà en varies ocasions.


He mencionat a cineastes de renom com del Toro, Iñárritu, Arriaga, els Cuarón... però me n'he saltat un que, tot i no ser tan mediàtic, és molt important.


Aquest és Arturo Ripstein i no crec que m'equivoqui de gaire si dic que, ara per ara, és el cineasta mexicà per antonomàsia.


Quatre raons (i mitja) que avalen la meua opinió.


Una. És fill de pares cineastes, és a dir, és quasi cineasta de naixement. Es va criar als estudis Churubusco i va créixer entre focus, càmeres i cel·luloide. Probablement per les seues venes hi corren halurs de plata.


Dos. Va aprendre cinema al costat de Buñuel, el sord de Calanda. En la seua època mexicana Buñuel va treballar als estudis Churubusco i Ripstein se li va enganxar com un xiclet per absorbir-ne el seu talent.


Tres. Ripstein té una filmografia extenssíssima. Ja se sap que quantitat no es sinònim de qualitat però si de vint n'hi ha cinc de bones a mi ja m'està bé. I si no, mireu en Woody Allen.


Quatre. Les seues pelis no s'entenen sense Mèxic. I això no vol dir que si no ets un mexicòfil no entendràs res, no. Vol dir que si no existís Mèxic no hi hauria ni una peli com les de Ripstein.


I mitja. Ripstein no escriu les pelis que dirigeix. Això és greu? Bé, Hitchcok tampoc escrivia les seues pelis i segurament es considerat el més gran cineasta britànic. I qui escriu les pelis de Ripstein?


Doncs les últimes les ha escrit Paz Garciadiego, la seua dona. I si fa temps us parlava del tàndem Iñarritu Arriaga com un dels més fructífers del cinema mexicà, el tàndem Ripstein Garciadediego encara ho és més.


Evidentment, per més que lloï en Ripstein, cal haver gaudit d'alguna peli seua i si encara no n'heu vist cap, no dubto gens en recomanar-vos "La perdición de los hombres".


Ara per ara, la meua pel·lícula mexicana favorita.

diumenge, 25 d’abril del 2010

Jeroglífic Japonès

Estic convençut que molts de vosaltres, cuates bloggers, haureu tingut problemes per conciliar el son aquests darrers dies.

Hi ha una pregunta que us ronda i no hi trobeu resposta,
perquè el "calzón chino" s'anomena "calzón chino" i no "calzón japonés"?

Conscient d'aquest fet, i compromés amb la causa, us convido a resoldre aquest "jeroglífic".

















Tampoc obtindreu cap resposta però espero que ja us hagueu fet una rialla.

divendres, 23 d’abril del 2010

El calçotet xinès

Dia sí dia també escolto alguna frase o expressió mexicana que no me'n sé avenir, i un Potosí com aquest no el podia deixar passar.

Com no sabia per on començar (n'hi ha tantes), he fet doble clic a la columna "data de modificació" de la meva memòria i he escollit la més recent.


Comencem doncs aquesta nova secció del blog dedicada a expressions i frases mexicanes de les que no em sé avenir amb...


el "calzón chino", aka el calçotet xinès.


L'expressió la vaig escoltar fa un parell de dies de boca de l'E que en veure per televisió com li posaven els pantalons a un torero va exclamar esgarrifada,


"Le están haciendo calzón chino".


Si ja sabeu com posen els pantalons als toreros, segurament us fareu una idea de que va això del "calzón chino" i si no, ara us ho aclareixo.

Resulta que el "calzón chino" és una tortura de pati d'escola consistent en agafar l'esqüincle de torn pels calçotets i estirar-los-hi cap amunt amb força.

Fent això el que s'aconsegueix és... tan dolorós que no cal que ho expliqui.


Però, d'on ve aquesta expressió?

Tot i que potser estareu pensant en algun tipus de tortura xinesa la cosa no va per aquí.
No, el "calzón chino" no te res a veure amb la Xina, si no amb el Japó.

Però perquè el Japó i no la Xina si es diu "chino"? Doncs no us ho sabria dir però té a veure amb el Japó, i el seu esport rei, el sumo.






















Queda clar?

dijous, 8 d’abril del 2010

Perruqueria Immòdica

A l'eixample barceloní hi ha aquesta perruqueria...






















...que segurament no té gaire clientela mexicana.