Jeroglífic Japonès

Estic convençut que molts de vosaltres, cuates bloggers, haureu tingut problemes per conciliar el son aquests darrers dies.

Hi ha una pregunta que us ronda i no hi trobeu resposta, perquè el "calzón chino" s'anomena "calzón chino" i no "calzón japonés"?

Conscient d'aquest fet, i compromés amb la causa, us convido a resoldre aquest "jeroglífic".
















Tampoc obtindreu cap resposta però espero que ja us hagueu fet una rialla.

Perruqueria Immòdica

A l'eixample barceloní hi ha aquesta perruqueria...

...que segurament no té gaire clientela mexicana.

Acudit a la catalana

Fa força temps us vaig explicar com l'Aixetaire contava acudits "a la mexicana".

Això és, explicar un acudit on hi intervenen mexicans i fer-ho amb un accent mexicà ben marcat. A més, amb l'afegit de tenir un public mexicà.

Havent contat acudits a la mexicana però sentia curiositat per saber quina seria la meua sensació en escoltar un mexicà contant acudits "a la catalana".

És a dir, la situació a la inversa, un mexicà explicant un acudit on hi surten catalans i fer-ho amb un accent català ben marcat.

Sense anar més lluny, aquest cap de setmana passat la meua curiositat s'ha vist satisfeta.

L'amic O, mexicà de Tlanepantla ell, de tan en tan ve a visitar-me i quan ho fa sortim a fer unes cerveses.

Entre cervesa i cervesa sempre cau algun acudit, som molt de la broma, que hi faràs.

Aquesta vegada a més, l'O em va sorprendre amb un acudit "a la catalana", diu així:

- Ei Pau, ¿et puc fer una pregunta?
- I tant, digues.
- Tu... tema sexe, com el portes?
- Què vols dir?
- Vull dir... folles molt o poc?
- Mmmm... una mica de cada.
- Com? no t'entenc?
- Doncs, molt poc.

Rialles a part, em va dir l'O, "pensa que aquest acudit en castellà no es pots fer, eh?".

"Mucho poco" vaig dir jo.

Pinches Guals

A Mèxic no existeix el, talment dit, gual permanent (aka "vado permanente").

És a dir, no existeix una taxa per "garantir" que la sortida del teu garatge estigui desocupada.

I és clar, tampoc existeix cap grua municipal que s'endurà al dipòsit aquell cotxe que tan amablement hi han estacionat al davant.

Així que, campi qui pugui, per gaudir d'un gual cadascú posa a la porta del seu garatge el seu propi rètol. Per exemple, un com aquest.














Passa però que ningú garanteix la gentilesa d'aquell que busca aparcament i com no hi ha l'amenaça de la grua no es pot ser tan educat.














Aquest és un clàssic dels guals mexicans (ja té rovell i tot) però potser és massa subtil. De vegades, cal entrar en detall.















"Si aparques aquí et rebentarem les rodes" diu aquest, això sí, gratuïtament. Però encara es pot ser més especific.


















"Si aparques aquí et rebentarem les rodes i ho farem amb quatre claus", gratis també. Encara que es pot donar el cas que sí disposin d'una grua.



















I llavors no et rebentaran les rodes però se t'enduran el cotxe, però on si no hi ha dipòsit? Ves a saber on, pregunta-li a Cesc Llobató.

Finalment, un consell.

Si no voleu que li faltin el respecte al vostre cotxe rebentant-li les rodes amb quatre claus i se us l'emportin amb una grua ves a saber on (tot de gratis, com sempre), millor deixeu-lo en un bon garatge.














En un com aquest per exemple que és "supermultipadrísimo", la "re-re-períssima" vaja.

Això sí, de paganini.

Dilemes

La vida està carregada de decisions complicades...

Misteriosos Motels

Ja fa temps, anant i tornant del DF, em vaig fixar que hi havia un futimé de motels.

En veia pel periférico o pel circuito, anant cap a Cuernavaca, cap a Puebla, cap a Querétaro... per tot.

Vaig suposar que, essent el DF tant gran, hi devia haver molt viatger de pas i que era normal trobar-ne tants als accessos a la ciutat.

Després però, vaig veure que també n'hi havia enmig de la ciutat. A la colònia Roma, a Polanco, a Tacuba... arreu.

Una altra vegada vaig fer les meus cavil·lacions per justificar tant motel.

Vaig suposar que així com a Barcelona hi havia pensions (ara ja no tantes) a Mèxic DF hi havia motels. Així de fàcil.

El que em va semblar més misteriós, i això va fer que em fixés en els motels, va ser que tots ells es deien igual, "Motel Garage".

Inclús, algun d'ells tenia l'estatus d'hotel pero mantenia el nom, "Garage".













"Motel Garage" a la colònia Roma.

Un cop més, vaig fer cavil·lacions. Es devia tractar d'alguna cadena tipus els "Motel 6" que hi ha als USA, és clar.

Fins i tot, potser els "Motel Garage" devien ser propietat de Slim, com les pastisseries "El Globo" que també estan per tot arreu. Suposar per suposar.

Bé, el cas és que un dia, no sé a compte de què, va sortir el tema "Motel Garage" en una tertúlia i finalment vaig poder exposar les meues cavil·lacions.

Acabades d'escoltar aquestes suposicions tan lògiques que just heu llegit els meus contertulis mexicans van començar a riure.

Van riure una estona, una estona llarga, una mica més encara. I després de moltes rialles em van contar la veritat sobre els misteriosos motels.

Resulta que els motels es diuen "Garage" perquè... redoble de tambor, disposen de garatge.

Lògic no?, doncs jo que sóc molt llest no hi vaig caure. Potser si s'haguessin dit “Motel Parking”... bé, teniu permís per dir-me tonto.

"I n'hi ha tants perquè..." em van començar a dir. "Perquè els necessitem..." semblava que no m'ho volien explicar. "Perquè s'hi va a..." i no ho soltaven i els tornava a agafar el riure.

Així que finalment, mig emprenyat vaig dir, "A què s'hi va?". I m'ho van soltar, "A coger, güey* ".

Incauts sortint d'un motel, amb garatge.


*A cardar, tonto.

Acudits a la mexicana

En una sobretaula d'aquestes que es fan llargues, xerra que xerraràs, em vaig assabentar que l'arquetip del ximplet en els acudits mexicans és el gallec.

M'explico. Els típics acudits que jo començaria amb "Va un de Lepe i..." resulta que a mèxic són "Va un gallego y...". O com el que em van contar, que potser ja coneixíeu perquè aquests acudits son estàndard.

¿Cómo se distingue un gallego en un campo de fútbol? Por que cuando hacen la ola se tapa la nariz.

Podia haver estat un espanyol qualsevol, vull dir que d'espanyols rústics i ignorants n'hi ha repartits per tot el mapa, però per alguna raó que desconec és un gallec.

De fet, em van explicar com s'imaginaven al "gallec-ximplet" i em va venir una imatge del Macario de l'inefable José Luís Moreno al cap. Potser aquesta n'és la raó encara que no sé del cert si el Macario era gallec.

De totes maneres suposo que cada país deu tenir el seu propi ximplet dels acudits i a Mèxic els fan gràcia els gallecs, que hi faràs.

Havent-me assabentat d'això em van demanar si a Espanya, com a rèplica dels acudits de gallecs, es contaven acudits sobre mexicans.

Els vaig dir que sí, que n'hi havia algun, però que no eren del tipus "mexicà-ximplet". El ximplet allà, com ja us he dit i a ells també els vaig haver d'explicar, és el de Lepe.

Evidentment, i com no podia ser d'una altra manera, em va tocar contar més d'un acudit sobre mexicans. Entre altres, aquest.

Està Pancho Villa donant ànims als seus homes abans de sortir al camp de batalla.

- Estamos escribiendo una página muy importante para la historia de México que se recordará con orgullo. ¡Viva la menstruación!

Y tota la tropa respon.

- ¡Viva la menstruación, viva!

Pancho Villa continúa el seu discurs.

- Camaradas, esta batalla es decisiva y la vamos a ganar. ¡Viva la menstruación!"

Y tots junts.

- ¡Viva la menstruación! ¡Viva!

Després de no se quants "viva la menstruación" un soldat pregunta.

- Perdón Pancho.

- Dígame camarada.

- Esteee... ¿seguro que no quiere decir revolución en lugar de menstruación?

Y Pancho respon tot cridant.

- Pues eso, ¡qué cooorra la sangre!

Òbviament en directe li poso més salsa i faig una imitació del mexicà que ja fa riure per si sola. Llegit potser queda una mica insípid però us asseguro que sempre que l'explico té molt d'èxit. O potser és que riuen per cortesia? Ara dubto...

Si us atreviu a contar-lo ja m'explicareu com ha anat.

El Chiquidrácula

El dissabte passat vàrem anar a veure la última del Díaz Yanes, "Solo quiero Caminar".

Si dic que aquest director no ha fet res de bo des de "Nadie hablará de nosotras..." ja s'entén que la peli no em va agradar massa.

Tot i això sempre hi ha quelcom que es pot rescatar i en aquest cas el que més em va agradar va ser l'actor que feia de narco, José María Yazpik. Un actor mexicà que per a mi era totalment desconegut i que es veu que es va fer un renom en el món de la telenovela.

El tal Yazpik, a més, va protagonitzar el moment més rialler de la peli i el veritable motiu d'aquest post.

En un moment donat hi ha una escena en que el narco parla amb el seu home de confiança (Diego Luna, qui encapçala aquest post) per a demanar-li un favor i al final del parlament li solta un "Vamos, que tu eres mi Chiquidrácula", o quelcom similar.

Acabada la frase, se senten forces rialles a la sala i jo entenc que m'acabo de perdre un acudit, "qui deu ser aquest Chiquidrácula?" em pregunto.

En sortir del cinema, em solucionen el dubte. Resulta que fa anys hi havia un programa mexicà per a la canalla anomenat "Chiquilladas", una especie de paròdia de Barri Sèsam, on entre d'altres hi sortia un petit vampir; el Chiquidrácula (per si de cas: "chiqui-" és per chiqui-lladas, no perquè balli el "Chiqui, chiqui".)

Es veu que el Chiquidrácula duia un pentinat semblant al de Diego Luna a la peli, engominat i cap enrera. A més com Diego Luna es força blanc de pell i sempre tindrà cara de nen encara que es deixi barba... doncs això.

Tot i l'explicació, si un acudit no l'enxampes al moment ja no fa tanta gràcia així que per sadollar-me vaig mirar si trobava algun video del Chiquidrácula i he trobat aquest que m'ha agradat.



Per si de cas, "sangrón" vol dir barat o "patillero". A més, com la paraula ve de sang i és un vampir... doncs això.